Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  setmana
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

SETMANA f.: cast. semana.
|| 1. Període de set dies naturals que acaba en dia festiu (diumenge entre els cristians). Entram la derrera setmana de Carnal, Pere IV, Cròn. 179. No m'agrat d'hom que cinc jorns la setmana | ment en sos dits, Jordi de Sant Jordi xvi. La setmana que ve: la que seguirà immediatament a la present. Setmana cossera o Setmana fenera: la que no té altre dia festiu que el darrer. «Una setmana cossera | té molt mals arrambaments, | com un ca que té ses dents | girades a la xisclera» (cançó pop. Mall.). Entre setmana: en dies que no són el primer ni el darrer del dit període de set dies. Entre setmana e en les festes anaven volenterosament als sermons, Llull Blanq. 1, 11. Tortres, gallines, e alguns pagos entre setmana, és lur vianda comuna, Metge Somni iii. La Setmana del Ram, o la Setmana de les Dolors, o la Setmana de Passió: la que precedeix immediatament a la Setmana Santa. Fo a Çaragoça la semana del Ram, Muntaner Cròn., c. 295. Setmana Santa: la setmana durant la qual l'Església commemora la passió i mort de Jesucrist, i que acaba el dia de Pasqua de Resurrecció.
|| 2. Espai de temps que comprèn set dies. A cab de sis senmanes, doc. segle XI (Pujol Docs. 13). Sabets quants meses e setmanes són, e dies e hores e punts e moments, Llull Cont. 22, 2. Prestà'ns per tres setmanes tot ço que hauíem mester, Jaume I, Cròn. 25. Estegren aquella setmana en oració, Muntaner Cròn., c. 4. La setmana dels barbuts: la tercera setmana del mes de gener, en què s'escauen les festes de Sant Pau ermità i Sant Antoni abat i que sol esser de temps molt fred.
|| 3. Feina que es fa durant un espai de set dies, i salari que es guanya per tal feina. Neguna fembra qui sia sclave o sempmanera o pach sempmana, doc. a. 1433 (BSAL, ii, 255). Pagar-me la setmana que me deu, Penya Poes. 57. Se fes lo servey per setmanes, segons lo orde de la taula, doc. a. 1546 (Segura HSC 181).Estar de setmana: estar ocupat en l'exercici d'un càrrec durant la setmana que li pertoca estar-hi, amb dret a esser rellevat per un company de treball en acabar aquella setmana.
|| 4. La mala setmana: els dies menstruals de la dona.
    Loc.

La setmana dels tres dijous, o la setmana dels set diumenges, o la setmana que no farà vent: es diu humorísticament per indicar un temps que no ha de venir mai.
    Refr.
—a) «Qui no treballa en tota la setmana, treballa el dia de festa».—b) «Si tot fossin Setmanes Santes i vermades, es matarien capellans i ases»: es diu perquè la Setmana Santa tenen excés de feina els capellans, i durant la veremada en tenen els ases que traginen la collita.—c) «Qui setmanes va comptant, tretze mesos troba a l'any»: vol dir que, comptant els mesos a raó de quatre setmanes justes cadascun, resulten tretze mesos.—d) «El treball d'En Galvana és buscar cap de setmana»: es diu referint-se als malfeiners.
    Fon.:
səmmánə (pir-or., or., bal.); semmánɛ, semánɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll.); semmána, semána (Andorra, Tamarit, Tortosa, Cast., Val., Al.); samána (Alg.); sewmánə (Berga, Bagà, St. Llorenç de M.).
    Var. ort.
ant.: sepmana (Coll. Dames 616); senmana (doc. a. 1485, ap. BSAL, x, 27); semmana (doc. a. 1599, ap. Hist. Sóller, ii, 848).
    Etim.:
del llatí septimāna, mat. sign.