Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sogra
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SOGRA f.
|| 1. La mare del marit o de la muller (respecte a l'altre cònjuge); cast. suegra. Exiuernà... ab madona sa sogra e ab sos cunyats, Muntaner Cròn., c. 212. Ja sabeu vosaltres sogra e nora com se avenen, perquè si la una diu «bif», l'altra diu «baf», si la una diu «blancha és», l'altra diu «negra és», Sermons SVF, i, 216. Sogra espera-esser: la mare del promès o de la promesa, la que algun dia serà la sogra. De vetlada l'anà a veure la sogra esperaesser, Salvador Galmés (Catalana, ix, 193).
|| 2. Breviari, segons denominació humorística entre capellans; cast. suegra. Els capellans... és corrent que li dihuen la sogra al breviari..., per supost en guasa, Martí G., Tip. mod. i, 123-b.
|| 3. Sogra i nora o Sogres i nores: planta primulàcia de l'espècie Primula elatior, que s'anomena així perquè fa les flors de dues en dues, com si fossin bessones, però dirigides una contra l'altra o donant-se l'esquena (or., occ., val.).
    Cult. pop.
—Com a tot el món, en el nostre país és tradicional considerar la sogra i la nora com a enemigues naturals entre si, i tant la literatura com el folklore abunden en al·lusions més o menys humorístiques a tal incompatibilitat. Ja ho indica el passatge de Sant Vicent Ferrer que hem citat més amunt, i ho confirma aquest altre: E perque sogres | ab nores sues | totes ser crues, | descominals, | braus animals, | de mal e leig | e fér meneig, | experiència | ne fa sciència | e bastant prova, Spill 13542. També es consideren tibants les relacions entre la sogra i el gendre (encara que no tant com entre la sogra i la nora); vegeu-ne un text: S'experiència m'ha fet conèxer que hi ha sogres, dich, mares que aspiren a tan dolcíssim nom, que fan tot lo que saben y encara més per fer-se odioses an es pretendents de ses seues fiyes, Maura Aygof. 21. Però potser on abunda més la sàtira referent a tals relacions desagradables és en les cançons populars, de les quals transcriurem alguns exemples. «Entre sogres i nores | viuen com un infern; | val més la pau de casa | i un bon fadristern» (Lluçanès). «Si ma sogra al riu caigués | i jo del riu la traïa, | de tan agraïda que és, | los ulls m'esgarraparia» (Tortosa). «Ma sogra m'estima molt | i m'ha promès uns rosaris; | i jo de ma sogra tinc | corona, creu i calvari» (St. Carles de la Ràpita). «Sa sogra mereixia | de calàpet fer-li brou, | perquè ella posà renou | allà on no n'hi havia» (Mall.). «Madrastres, sogres i nores, | n'haurien de fer un foc | que cremàs a poc a poc | i que duràs moltes hores» (Mall.). «Sogra, quan vos morireu, | enviau-me a demanar, | que una carta he d'enviar | a l'infern, i la hi dureu, | i bon passatge sereu | perquè és cert que hi heu d'anar» (Mall.). «Mai m'era vist a tenir | tanta alegria plegada, | només una altra vegada: | quan sa sogra se morí» (Mall.). També es pot comprovar la mateixa mania d'atacar les sogres en les locucions i refranys dels paràgrafs que segueixen.
    Loc.
—a) Toc de la sogra o Cop de sogra: cop donat de punta amb el colze, que és molt dolorós.—b) De pressa com qui amortalla sogres: molt de pressa (Tortosa, Val.). Agarrant-se uns als naps... tan apressa com qui amortalla sogres, Rond. de R. Val. 48.—c) «No m'agrada res de lo que veig»..., i mirava a sa sogra (Alcoi).
    Refr.
—a) «La sogra, ni de sucre és bona»; «Una sogra feren de sucre, i encara amargava»; «Una sogra que feren de sucre, encara el cap del nas li amargava».—b) «Sogres i nores, llegum de mal coure»; «Sogra i nora, gos i gat, no mengen mai amb un mateix plat»; «Entre sogra i nora, ni el dimoni es posa»; «Sogra i nora, l'una riu i l'altra plora».—c) «Caseu-la i poseu-la amb sogra, i sabrà el que és bo» (val.).—d) «La dona ben casada, no té sogra ni cunyada»; «La millor casada, és la que no té sogra ni cunyada»; «Per bona que sigui la sogra, millor qui no en troba»; «Bona sogra o mala sogra, venturós qui no n'hi troba» (Mall.); «Bona és la sogra, però millor si la terra la cobra» (Pineda); «No hi ha millor fusada que la sogra enterrada» (Calasseit); «La sogra, mal foc la coga» (St. Carles de la Ràpita); «A la sogra, bon foc la coga» (Morella).—e) «La sogra no es recorda de quan era nora»: es diu referint-se a les persones que quan tenen càrrec d'autoritat són massa exigents amb llurs subordinats.—f) «Una sogra, l'ha de dir petita i l'entenen grossa»: significa que les sogres són mal mirades per principi, i sovint se'ls atribueix mala intenció quan no en tenen (Mall.).—g) «A tu t'ho dic, sogra; entén-t'hi, nora»: es diu quan algú fa un advertiment o un reny a una persona amb la intenció que una altra persona ho prengui per a ella.—h) «El que no prova, no dorm amb la sogra»: significa que no s'aconsegueix res difícil si no es té valor per a provar-ho (val.).
    Fon.:
sɔ́ɣɾə (or.); sɔ́ɣɾa (Andorra, Pont de S., Pobla de S., Cervera, Tamarit de la L., Calasseit, Tortosa); sɔ́ɣɾɛ (Sort, Tremp, Urgell, Ll., Gandesa); sɔ̞́ɣɾa (Cast., Val.); sɔ̞́ɣɾɔ̞ (Al.); sɔ̞́ɣɾə (Bal.).
    Intens.:
sograssa, sogreta, sogrota.
    Etim.:
del llatí vg. sŏcra, mat. sign. ||1, format damunt el llatí clàssic sŏcrus per adopció de la terminació -a característica de molts de femenins, a causa del sexe femení de la sogra (en oposició al masculí socer, ‘sogre’).