Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. solament
veure  2. solament
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. SOLAMENT adv.
Unicament; sens altre; cast. sólo, solamente. No uol la voluntad de la carn, mas solament de l'ànima, Hom. Org. 2. Lo seti fo feyt de la regina solament per ella, Muntaner Cròn., c. 32. La fi de la speculativa és solament entendre, Egidi Romà, i, 1a., 1. Car solament era senyor d'una casa baxa, Curial, i, 1. Mes ara el seguirem solament en les tres branques principals, Verdaguer Exc. 17. a) Tan solament: locució intensiva de solament, amb el mateix significat que hem indicat. Tants déus no serien que poguessen bastar... com basta un déu tan solament, Llull Cont. 316, 4. Totes les coses del món són trespassadores e que's perden, sinó tan solament la amor de Déu, Jaume I, Cròn. 1. Una cosa tan solament hi puix anadir, Metge Somni i.b) No solament: conj. que introdueix una proposició o un membre de proposició indicador d'un concepte restringit en comparació d'un altre que l'acompanya. E no solament se combat aquell qui va a la batalla, ans és dit combatedor aquell qui roman per guarda e salvament de la ost, Epist. Pere 141.—c) Introduint una frase negativa, té dialectalment el valor de ‘ni tan sols’. «He vist el Bisbe i solament no l'he saludat» (Men.).
    Var. form.
dial.: solaments; solsament; sòliament. Ell y solsament ell n'era l'esca, Pons Auca 204. En tot aquest any sòliament he posat paperines una vegada, Oliver Obres, ii, 10.
    Fon.:
sɔɫəmén (or., eiv.); sɔɫamén (occ.); sɔɫamént (val.); sɔɫəmént (mall., men.); sɔɫzəmén (or.); sɔɫzəmént (mall., men.); suɫəméns (pir-or.); soɫaméns (Al.); sɔɫiəmént (mall., men.).
    Sinòn.:
sols, sol.
    Etim.:
del llatí vg. sola mente, ‘de manera sola’.

2. SOLAMENT m.
|| 1. Fonament || 1 (Urgell, Segarra, Conca de Barberà, Priorat, Gandesa, Calasseit, Tortosa, Maestrat); cast. fundamentos, cimientos. Que dit mur haia bon solament de pedra, doc. a. 1408 (Miret Templers 450). Quan fo feyt lo solament, la riquea li fallí, Sermons SVF, ii, 79. Tinga obligació de obrir los solaments de dita obra fins a trobar terra ferma o roca, doc. a. 1638 (BSCC, xi, 276).
|| 2. Solar; terreny on s'ha d'edificar o s'ha edificat; cast. solar. Si algú en la mia plaça o en la mia honor reedifica o basteyx o planta o sembra, tantost com lo edifici és feyt o la planta o la sement ha meses rayls, de continent pertayn a mi, de qui és lo solament, Cost. Tort. 96 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. Sòl o fons d'un cup o d'un safareig (Conca de Barberà); cast. suelo, fondo.
|| 4. Solatge (Labèrnia-S. Dicc.).
    Fon.:
solamén (occ.).
    Etim.:
derivat de sòl, amb la terminació -ment presa per analogia de fonament.