Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. soldat
veure  2. soldat
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. SOLDAT m.
|| 1. Home d'armes que serveix en un exèrcit a sou d'un príncep o d'un Estat; es diu especialment del militar sense graduació; cast. soldado. Liuraren la vila... e tots los soldats nostres qui hic eren se n'anaren, Pere IV, Cròn. 47. La nau portà soldats al Alguer, doc. a. 1393 (Ardits, i, 36). Jauen a la vorera tres soldats, Alcover Poem. Bibl. 62. Fer-se soldat: inscriure's en un exèrcit. Caure soldat: haver d'ingressar a l'exèrcit per haver estat sortejat i obtingut nombre baix. Soldat ras: el qui no té gens de graduació. Soldat de les unces o de les dobles: el qui es feia soldat per a anar a servir a Amèrica. Soldat de peu: el d'infanteria, que no va encavalcat. Soldat de cavall: el qui va damunt un cavall. Soldat vell o veterà: el qui ja fa molt de temps que està dins l'exèrcit. Soldat de mantega: soldat covard. Soldat de plom: figureta de plom que representa un soldat i serveix com a joguina. Soldat de castig: sentinel·la que l'Administració posava a la porta d'un deutor d'imposts, i aquest l'havia de mantenir i pagar fins que havia pagat el seu deute (val.).
|| 2. fig. Persona que lluita o s'esforça coratjosament per una causa, per un ideal; cast. soldado. Soldat de Crist: apòstol o propagandista de la religió cristiana. Soldats de la llibertat: defensors dels principis de llibertat contra la tirania.
|| 3. Servei militar; temps que durava; quota que es pagava per no fer-lo (or.); cast. servicio. Una vegada a sa taverna en vaig veure un que va jugar-se es soldat des seu germà, Ruyra Pinya, ii, 200. Quan el noi Peró tornà de soldat, va saber que la pubilla era casada, Víct. Cat., Ombr. 93.
|| 4. Peix de l'espècie Solea oculata, de cos llarguer i aplanat (val.); cast. lenguado, tambor real.
|| 5. Crustaci de l'espècie Pagurus arrosor, més conegut amb el nom d'ermità.
|| 6. Insecte de l'espècie Termes lucifaga, que es troba sovint damunt les soques dels pins, a les quals produeix gran destrucció (Urgell); cast. hormiga blanca.
|| 7. Espurna o flameta menuda que es forma a una superfície coberta de sutja, com a l'interior d'un fumeral, al sòl d'una olla posada al foc, etc. (Pineda, Plana de Vic); cast. mosca, chispa.
|| 8. Beguda de cafè amb gasosa (Llanars).
|| 9. Soldat plantat: joc de nois en què el jugador o jugadors que paren encalcen els altres i procuren tocar-los; cada un que en toquen, queda detingut i guardat, i els que paren han d'evitar que els altres jugadors alliberin els presos (or., occ.).
    Loc.
—a) Esser un mal soldat: esser un pillastre, un brètol. També es diu: «Quin soldat n'hi ha, amb tu!», per dir a algú que el consideren poc digne de confiança.—b) Soldat de son sou: persona que no vol estar subjecta, que té un caràcter molt independent.—c) Tenir o Patir més fam que els soldats de Tarragona: patir gran fam.
    Refr.
—a) «Diners al comptat, troben soldats»: significa que amb diners s'aconsegueixen coses difícils.—b) «Val més bon soldat que mal sacerdot»: es diu perquè no convé obligar els nois a fer-se capellans.—c) «Soldat pollós, quinto ronyós»: vol dir que si els majors tenen defectes, els inferiors també en tindran.—d) «El bon soldat no recula»: es diu per recomanar coratge davant les dificultats.—e) «Entre amics i soldats, els compliments són excusats»: significa que entre gent d'una mateixa categoria no calen cerimònies.—f) «El bon soldat fa el bon patró»: vol dir que la manera de portar-se d'una persona envers d'una altra determina el comportament d'aquesta envers d'aquella.
    Fon.:
suɫðát (pir-or., or., men., eiv., alg.); soɫðát (occ., val., mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: soldadàs, soldadarro.—b) Dim.: soldadet, soldadetxo, soldadel·lo, soldadeu, soldadiu, soldadí, soldadó, soldadoi.—c) Pejor.: soldadot.
    Etim.:
de l'it. soldato, mat. sign. ||1, que originàriamente significa ‘que cobra soldada, assalariat’.

2. SOLDAT m.
Soldadura. «El soldat d'aquesta anonada no està ben fet».