Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sucre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

SUCRE m. (i dialectalment f.): cast. azúcar.
|| 1. Substància molt dolça, cristal·litzada, blanca o incolora quan és pura, que es troba en el suc d'un gran nombre de plantes. Cargua de sucre, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). Verí no's dóna ab àloe, mas ab sucre, Metge Somni iii. Molt més que lo çucre se pot desijar, Proc. Olives 10. Sucre blanc: el sucre pur i refinat, sense barreja. Doní I. onza sucre blanch e farug e mel, doc. a. 1395 (BSAL, ix, 362). Sucre bocoi: sucre roig (Men.). Sucre candi (i dial. sucre càndil o sucre càndit): el sucre que amb successives clarificacions i una evaporació lenta roman reduit a cristalls transparents; cast. azúcar cande. Y allí veureu quin sucrecandi y à per a ells, Somni J. Joan 2023. No us done yo sucre càndit si no molt fi, ibid. 2339. Ni portaré sucre candi, si Déus m'ajut, en aquesta batayla, Ordon. Bath. 104. Sucre cordellat: nom antic d'una varietat de sucre. A semblança de çucre cordellat, doc. del temps de Joan I (Arx. Cor. Ar., reg. 1744, f. 89). Sucre de llustre: el que ha estat mòlt i cernut. Sucre de mel o de malví: sucre candi rogenc o groguenc. Rosses com un sucre de mel, Ruyra Parada 37. Sucre de pa, o pa de sucre, o sucre de piló: el que es presenta en el mercat en forma de conglomerats cònics. Per II liures de sucre de pan, Ardits, i, 111. Un pa de sucre xaropat que pesa 20 lliures, doc. a. 1558 (Miret Templers 582).Sucre de terròs: el que es presenta en trossos cúbics o quadrangulars. Sucre esponjat (escrit també sucre-esponjat o sucresponjat): el que forma una massa porosa i s'empra principalment per a mullar dins aigua fresca; cast. azucarillo. Vaig gastar 3 lliures sucresponjat y 2 lliures bescuit menut, doc. a. 1784 (BSAL, xxiv, 76). Una tia de cor de sucre-esponjat l'aviciava, Vidal Mem. 116. Boca de sucresponjat, Dolç Somni 131. Sucre fi: el que ha estat depurat i cernut, de manera que forma un polsim menut. Per III lliures VIII onzes de sucre fi, Ardits, i, 105. Sucre floret o de flor: el més refinat, de primera classe; cast. azúcar de flor. Sucre roig o sucre moreno: el que té un color rogenc perquè conté melassa; cast. azúcar moreno, azúcar mascabado. Sucre roig: Saccharum rubeum, Pou Thes. Puer. 135. Sucre rosat: sucre esponjat. Abasta a ell aygua ab sucra rosat, Cauliach Coll., ii, 2.
|| 2. Nom genèric de moltes substàncies dolces anàlogues a la sacarosa, hidrats de carbon que contenen diferents grups alcohòlics i un grup aldehídic o cetònic. Coses medicinals, axí com sucres y volatería, Pere IV, Cròn. 317. Era vinguda de Sivilla carregada de sucres, doc. a. 1481 (BSAL, vii, 85). Sucre d'amidó: glucosa. Sucre de llet: lactosa. Sucre de plom: acetat de plom.
    Loc.
—a) Dolç com sucre o com un sucre, o més dolç que sucre: es diu d'una cosa molt dolça.—b) De sucre: delicat, massa fi, mancat de vigor. Hom femení | fet d'afaní | e d'orelletes, | çucre, casquetes, Spill 1014. Oi que no em tens malícia, noi de sucre?, Ruyra Parada 31.
    Refr.
—a) «Quant més sucre, més dolç»: significa que quant més mitjans es posen per a una cosa, més bona o completa surt aquesta (val.).—b) «Sucre cada dia, amarga»: vol dir que les coses bones, si es prodiguen o repeteixen massa, arriben a desagradar o cansar.
    Fon.:
súkɾə (pir-or., or., bal.); súkɾe (occ., val.); súkɾi (Isavarri, Sta. Col. de Q.); súkuɾa (Alg.).
Sucre: llin. existent a Barc., Manresa, etc.
    Var. form.
ant.: súquer.
    Etim.:
de l'àrab sukkar, mat. sign.