Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tòrcer
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TÒRCER (i ant. torçre). v. tr.: cast. torcer.
|| 1. Deformar un cos per la tendència a fer girar un dels seus extrems o parts al voltant del seu eix longitudinal mentre l'altre és privat de girar o és mogut a girar en sentit contrari. Dementre que la folla fembra torcia e axugaua sos vestiments, Llull Felix, pt. i, c. 7. De l'Afrodita d'or que el món va fecondar | al tòrcer sos cabells, humida de la mar, Riber Sol ixent 54. Especialment: a) Fer girar sobre elles mateixes les fibres d'un filat, de manera que es caragolin en espiral.—b) Enrevoltillar sobre ella mateixa una peça de roba humida per fer-li expulsar part del líquid que l'abeura i aconseguir així que sigui més fàcil d'eixugar.
|| 2. Fer prendre a una cosa una forma desviada de la normal; fer que deixi d'esser dreta; donar-li curvatura o fer-li fer angle. Aquí torcé la cara e trasch defora la lengua, Febrer Inf. xvii, 74. La viuda giraua la cara envers Tirant e torcia's les mans, Tirant, c. 268. Amb blana mà fent tòrcer los sàlics i bogam, Atlàntida vi. Va anar torcent un cantó de la boca grassoneta, Massó Croq. 141. Especialment: a) Deformar un membre fent-lo desviar; dislocar. Se li machucarà o lluxarà o torçrà o trencarà, Anim. caçar 27. Tòrcer el coll a algú: matar-lo per estrangolació. Tòrcer el coll: morir.—b) Tòrcer o Tòrcer-se un animal de càrrega: decantar-se la càrrega més a un costat que a l'altre, desnivellar-se, cosa que molesta l'animal i dificulta el transport.
|| 3. Fer canviar de direcció un moviment, una activitat, l'acció d'un òrgan, etc. Per veer de qui fossen, mos ulls torcí, Febrer Par. iii, 21. Si mal he parlat torcent dreta via, Passi cobles 23. La senyora... torcent la conversa, diu..., Pons Llar avis 42. a) fig. Interpretar malament, falsejar. La qual no's deu torçre ne falsificar, Egidi Romà, i, 2a, 23.—b) Tòrcer la justícia: fer que els encarregats d'administrar justícia la falsegin o contrariïn. Per res ni per ningú se torcia la justícia, Ignor. 28.
|| 4. a) refl. Canviar de direcció una activitat, una opinió, manera de pensar, etc. Veritat és cosa dreta e no's torç, Llull Cavall. 23 vo. Ne per pahor ne per amor nengun no poch fer que ell se torcés ne fallís al just, Genebreda Cons. 11.—b) intr. Canviar de direcció el moviment. «En esser al cap de cantó, torceu a la dreta i trobareu la fonda».
    Fon.:
tɔ́ɾsə (or., bal.); tɔ́ɾse (occ.); tɔ́ɾseɾ (val.).
    Conjug.:
regular. Les formes normals en la llengua literària són: Part. pass.: torçut;—Gerundi: torcent;—Pres. d'indic.: torç o torço, torces, torç, torcem, torceu, torcen;—Pret. imperf.: torcia, torcies, torcia, torciem, torcieu, torcien;—Perfet simple: torcí, torceres, torcé, torcérem, torcéreu, torceren;—Futur: torceré, torceràs, torcerà, torcerem, torcereu, torceran;—Condicional: torceria, torceries, torceria, torceríem, torceríeu, torcerien;—Pres. de subj.: torci, torcis, torci, torcem, torceu, torcin;—Optatiu: torcés, torcessis, torcés, torcéssim, torcéssiu, torcessin;—Imperatiu: torç, torcem, torceu.
    Var. form.:
torçar, torcir.
    Etim.:
del llatí vg. *tŏrcere, var. del llatí clàssic tŏrquēre, mat. sign. ||1.