Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tasco
veure  tascó
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TASCO m.
Tros relativament gruixut de cosa de menjar, sobretot de pa o carn (mall., men.); cast. zoquete. Fils de sobrassada i bons tascos de pa, Aurora 264.
    Fon.:
tásko (mall.); tásku (men.).
    Etim.:
extret de tascó, per regressió.

TASCÓ m.
|| 1. Objecte de fusta o de metall, de secció triangular, que serveix per a obrir cossos sòlids o per a mantenir estrets dos cossos entre els quals es col·loca; cast. cuña. XX tascons de ferro entre bons e cominals, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 131). Un taschó de managuar, doc. a. 1434 (Aguiló Dicc.). Ab dos grossos canons o mascles cascuna çarabatana e ab sos tascons de ferre, doc. a. 1464 (Arx. Gral. R. Val.). Lo tescó és surtit: Lignum respuit securim, Pou Thes. Puer. 62.
|| 2. La part que surt damunt la terra, del tronc d'un arbre serrat (Mall.); cast. tocón.
|| 3. Tros relativament gruixut d'una cosa, especialment de pa; cast. zoquete. Endrapat en un minut tot aquell tascó de pa, Oller Fig. pais. 14.
|| 4. pl. Els cremalls (Esterri d'À., segons BDC, xx, 253).
|| 5. Moneda d'un duro (en llenguatge d'argot o molt vulgar).
|| 6. Ximplet, beneitot (Aguiló Dicc.).
    Loc.
—a) Pitjar el tascó a algú: estrènyer-lo, tractar-lo severament, esser-li molt exigent.—b) Fer perdre el tascó: fer perdre el seny.
    Fon.:
təskó (or., bal.); taskó (occ., val.).
    Intens.
—a) Augm.: tasconàs, tasconarro.—b) Dim.: tasconet, tasconetxo, tasconel·lo, tasconeu, tasconiu.—c) Pejor.: tasconot.
    Etim.:
del cèltic-grec τασκóς, ‘clavilla’, ‘estaca’, segons Corominas DECast, s. v. tascar.