Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. teixidor
veure  2. teixidor
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TEIXIDOR m.
|| 1. Que teixeix; que té per ofici teixir; cast. tejedor. A coneguda dels cònsols dels parayres tintorers e texidors, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 258). No és teu, mas del maestre, ço és, del texidor o del sastre, Genebreda Cons. 83.
|| 2. Mitjaire ( || 2); cast. remiz.
|| 3. Insecte de l'espècie Hygrotrechus conformis, que té les dues cames de davant curtes i les altres quatre molt llargues i es mou amb gran agilitat damunt l'aigua de les sèquies, basses, etc. (occ., val., bal.); cast. tejedera, escribano de agua. Altres insectes semblants, nedadors àgils d'aigua dolça, són anomenats també teixidors. Ramon, vora l'aigua..., intentava agafar els esmunyidissos teixidors, Adlert Salze 28.
|| 4. La canya o espiga que fa l'atzavara abans de morir (Badalona, ap. Aguiló Dicc. viii, 68).
Teixidor (escrit també Texidor i Teixidó): llin. existent a Caldes de Ma., Celrà, Fontcuberta, Masarac, Medinyà, Vidrà, Argentona, Badalona, Barc., Berga, Calella, Igualada, Terrassa, Vilan. i G., Rubí, Calafell, Tarr., Anglesola, Arbeca, Almassora, Val., Benimarfull, etc.
    Var. form.:
tixedor (Pus vil que lo tixedor ne lo trompador, Llull Cavall. 10; La un és un fadrí sastre, l'altre és un tixedó, cançó pop. ap. Milà Rom. 314); tixidor (Que tot tixidor o altre qui tixirá draps, doc. a. 1387, ap. Col. Bof. viii, 261).
    Fon.:
təʃiðó, tiʃiðó (or., bal.); teјʃiðó, teʃiðó (occ.); teјʃiðóɾ (val.); tiʃəðó (pir-or.); tiʃiɾó (alg.).
    Etim.:
derivat de teixir amb el sufix -dor (del llatí -tōre). La forma tixedor pot esser efecte d'una metàtesi vocàlica, però també pot esser una derivació normal de tíxer, variant arcaica de teixir.

2. TEIXIDOR m.
Sala o cambra on està instal·lat el teler o els telers, on es teixeix.