Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. terç
veure  2. terç
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TERÇ
|| 1. adj. (f. TERÇA) Tercer; cast. tercero. Plorava lo terç manament, Llull Blanq. 42. Lo testifica lo terç libre dels Reys, Metge Somni i. Habitants d'un terç pis, Pons Com an. 195.
|| 2. m. Cadascuna de les tres parts iguals en què es divideix una cosa; cast. tercio. En les carreres de la Ciutat pot cascú... posar taules, estolons o pilars... tro al terç de la carrera, Cost. Tort. I, i, 2. Prenguen lo tertz de tot lo delme, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 232). En dormir... despenen lo terç o més de lur vida, Metge Somni iv. Lo meu voler és més que tota res, | e'l vostr'és menys que'l terç d'un punt de dau, Ausiàs March xxi. Que vós siau obligat en pagar qualsevols tersos y luismes y forascapis qui en dita terra cayguen, doc. a. 1543 (BABL, i, 398).Terç d'una antena: cadascuna de les tres parts en què es considera dividida una antena de barca. Terç d'una verga: la mitjania de cada un del dos braços de la verga d'un vaixell. Especialment: a) Pedra de construcció que té 40 cm. d'amplària i 9 cm. de gruix, formada serrant un cantó longitudinalment fent-ne tres fulls. Una tanca en altura... de bons mijans de ters, Mostassaf 151.—b) A terç: contracte d'arrendament en què l'arrendatari té dret a dues terceres parts i el propietari a l'altra tercera part dels fruits (or.). Terç boig: contracte en què el propietari té dues terceres parts i l'arrendatari l'altra tercera part dels fruits. Joham Bernada... fa una galina e'l terz de un feys de pala, doc. a. 1283 (RLR, iv, 53).—c) Tros de terra en el qual es cultiva una planta determinada que forma la tercera part de la producció calculada per a la propietat a què pertany el camp (Eiv.). Fresca xerradissa | de sa gent que parla cavant terç avall, Macabich Dial. 18. Prengué per dins uns terços, Rond. Eiv.
|| 3. m. a) Banc del terç: el banc que hi ha entre el del mig i el de popa d'un caro (Blanes).—b) Banc d'una barca petita que hi ha entre l'arborà i la barqueta (Blanes, ap. BDC, xii, 68).
|| 4. m. El penúltim tros d'una canya de pescar, comptat en l'ordre del més gruixut al més prim (val.). Al primer tros dihuen trompa | perquè's gros com un trompall; | al altre dihuen segona; | terç és l'altre anomenat; | al darrer dihuen puntilla, Ros Rom. 123.
|| 5. m. La quarta part del palm valencià (Escrig-Ll. Dicc.).
    Loc.

Fer un terç o un mal terç a algú: fer-li una mala passada, una injustícia, causar-li un perjudici injust. «M'has fet un mal terç». Mentres no toques res... ni fasses mal terç a ningú, pots estar per aquí, Penya Mos. iii, 43.
    Fon.:
tέɾs (or., occ.); tέ̞ɾs (val., bal.); tέls (alg.).
    Etim.:
del llatí tĕrtĭu, mat. sign. ||1, 2.

2. TERÇ m.
Cos de tropes equivalent poc més o menys a un regiment, en l'organització militar espanyola dels segles XVI i XVII; cast. tercio. Mestre de Camp del ters de Nàpols, doc. a. 1610 (Archivo, iii, 238).
    Etim.:
pres del cast. tercio, mat. sign.