Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tinya
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TINYA f.
|| 1. Afecció contagiosa de la pell, produïda per un paràsit vegetal que viu a l'arrel del pèl i provoca una inflamació al voltant d'aquest i la caiguda de tots els pèls atacats; cast. tiña. Tinya per ronya de cap, March Rims 85. Veem los infants com són nats que sempre són tots plens de tinya e de ronya e de sutzetat, Llull Cont. 103, 7. A ma! de tinya... prenets farina ben çernuda, solament la flor de xexa, MS Klag. s. XIV, 19 (on dóna tota una llarga recepta per a aquest mal). La coç de la viuda... vos fa major plaga que no fa la tinya, Viudes Donz. 228.
|| 2. Arna, insecte Tinea sarticella, que ataca la roba (Balaguer, Urgell, Vendrell, Camp de Tarr., Priorat, Terra Alta, Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat, Morella); cast. polilla. Tinya per ço que rou lo drap, March Rims 85. Yo'm deg corrompre axí com a podrimer e esser destrohit axí com la vestedura qui és roseguada per les arnes e per la tinya, Canals Carta, c. 70. Posant emperò vestidures en preciosos fusts... per conservar-les de tinya e de arnes, no és peccat, Eximenis Dones 179 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. Insectes alats que ponen els ous dins els ruscs d'abelles, i els cuquets que en neixen formen teranyines que maten el rusc (Pont de S.).
|| 4. Herba de l'espècie Cyperus difformis, de fulles linears i espiguetes multíflores, que es cria dins els arrossars i els perjudica molt (val.).
|| 5. Primulàcia de l'espècie Anagallis arvensis (Mall., Men.); cast. muraje. (V. morrons || 1).
|| 6. Cariofil·làcia de l'espècie Stellaria media; cast. pamplina (V. morrons || 2).
|| 7. Cuscuta (La Selva, ap. Masclans Pl. 202).
|| 8. Tinya negra: labiada de l'espècie Lamium amplexicaule, de fulles ovato-cordiformes peciolades i flors purpúries amb el calze molt pelut, en glòmeruls de sis a deu flors (Men.); cast. ortiga muerta.
|| 9. Argamassa composta de calç i arena (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 10. fig. Embriac, begut (Manresa, ap. Aguiló Dicc.).
    Loc.
—a) Dolent com la tinya, o Més dolent que la tinya: es diu de persona o cosa molt dolenta.—b) Viu com la tinya o Més viu que la tinya: es diu d'una persona molt viva d'enteniment.—c) No te'n dic tinya (de tal o tal persona): no te'n dic cosa bona (Vallès, Penedès). «De fulà no te'n dic tinya»: fulà també és un murri.—d) No et dic, tinya, quin badoc!: es diu per ponderar la importància d'una cosa desagradable (Tortosa).—e) Gratar o Tocar la tinya a algú: pegar-li, castigar-lo, fer-li mal. Gran desig havets haüt de fer nostre dan, mes yo'm pens que Déu vos en bastarà, que vengut és qui us gratarà la tinya, Curial, ii, 85.
    Refr.
—a) «Qui té tinya, el cap se grata»: significa que el qui té necessitats o problemes a resoldre, posa els mitjans adequats per a sortir-ne.—b) «Si l'enveja fos tinya, tothom duria barret».
    Fon.:
tíɲə (or., bal.); tíɲɛ, tíɲa (occ., val.).
    Etim.:
del llatí tĭnĕa, mat. sign. |||| 1, 2.