Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tornall
veure  2. tornall
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. TORNALL m.
|| 1. El darrer solc que fa un llaurador quan deixa la llaurada, i que separa el tros llaurat del que encara s'ha de llaurar (Mall.). «Tenc es tornai en aquella figuera»: en aquella figuera he fet el darrer solc.
|| 2. Extrem del camp que queda sense llaurar (Sta. Col. de Q., ap. BDC, xi, 99).
|| 3. Llargada del solc; el solc considerat en la seva llargària (Balaguer, Urgell, Pla de Bages, Segarra, Gandesa, Mall.). «Els tornalls d'aquest sementer són més curts que els del costat». «Sa vida d'un llaurador | no hauria d'acabar mai | si a cada cap de tornai | hi trobàs la seva amor» (cançó pop. Mall.).
|| 4. La direcció que el llaurador dóna a la llaurada (Men.).
|| 5. La part de camp assignada a cada pareller per a llaurar-la, i la part de camp llaurada per un pareller; en general s'assignava a cadascun un tros de trenta passes d'ample i de la llargada que donàs el sementer (Artà, Santanyí).
|| 6. Mesura superficial agrària, porció quadrada de terreny de trenta passes de cada costat, o sia, nou-centes passes quadrades (Eiv.).
|| 7. Mesura de trenta passes lineals, amb què es compta la feina de paredar; un tornai són 30 passes de paret seca, i la feina del paredador es paga a tant el tornai (Mall.). Un tornay de paret són 30 passas, perque cada tornay són 6 destres y cada destre són 5 passas, Fontanet Conró 67. A Llucmajor ens digueren que el tornai són vint-i-una passa de paret, en lloc de les trenta que ens indicaren a Artà i Manacor.
|| 8. Taula de conreu (V. taula, I, || 12) (Elna, Sort, Pont de S., Conca de Tremp, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Calasseit); cast. tabla, haza. Un tornayl de safrà floridor, doc. a. 1418 (arx. de Montblanc). Hi havia el costum d'arranjar un tornall de terra amb molta cura per sembrar-hi cànem, Violant Càn. 13.
|| 9. El senyal dels moltons o crestats que es devien donar per torna (Mall., ap. Aguiló Dicc.).
|| 10. La barrina i torn per a foradar els canons (Aguiló Dicc.).
|| 11. Aparell per a esmolar el ganivet i les altres eines de tall de l'art del taper (Empordà, ap. BDC, xiii, 152).
    Loc.
—a) De dos tornalls: de dues sèries o fet en dues direccions (mall.). Un baday solfetjat y un estirament de dos tornays, Ignor. 6.—b) Girar-se en tornai: canviar la situació radicalment, posar-se la cosa al revés d'així com estava abans (men.).
    Fon.:
tuɾnáʎ (or.); toɾnáʎ (occ., val.); toɾnáј (mall.); tuɾnáј (men., eiv.).
    Etim.:
derivat de tornar.

2. TORNALL m.
Menjadora petita per a ovelles i cabres (El Pinós).
    Etim.:
del cast. dornajo, mat. sign., adaptat a tornall (art. 1) per etimologia popular.