Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  torrent
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TORRENT m.: cast. torrente.
|| 1. Corrent impetuós d'aigua, especialment el que es forma a conseqüència d'una pluja abundant. Caygueren en hun torrent qui era prop lo vall, Desclot Cròn., c. 167. Lleixant-la a peu en lo torrent, s'entornà a son senyor, Decam. ii, 164. Com un canyar dins esbarat torrent, Atlàntida introd.
|| 2. Llarga depressió del terreny per on, en temps de pluges, passa un corrent d'aigua. Qui pel torrent ja se'n pugen, | amunt per l'estret barranch, Costa Agre Terra 26.
|| 3. hiperb., Cosa que surt o es mou amb gran abundància. «Si ve la guerra, veurem torrents de sang». Torrent de veu: veu molt forta, de gran sonoritat. «De paraules un torrent | en teniu per qui en voleu, | i a mi, par que me faceu | es desmenjat amb talent» (cançó pop. Mall). I les podrides nacions oregen | i els llits eixamplen dels torrents humans, Alcover Poem. Bíbl. 48.
Torrent, topon.: a) Vila situada a pocs quilòmetres de la ciutat de València.—b) Torrent d'Empordà: poble situat en el Baíx Empordà, a 9 quilòmetres de La Bisbal.—c) Torrent de Cinca: poble de la comarca del Baix Cinca (Catalunya aragonesa).—d) Torrent de Fenollet: llogaret de Llanera de Ranes, prop de Xàtiva.—e) Torrent de Saorra: poblet del Conflent.—f) El Torrent: llogaret del terme d'Albinyana (Baix Penedès).—g) Llogaret del municipi de Torrelavit (Penedès).
Torrent: llin. existent a Celrà, Sarrià, Arenys de Munt, Canet de M., Almenar, Bellver, Tolba, Cast., Al., Ciutadella, etc. Hi ha la variant Torrents (escrita sovint Torrens) a Barc., Badalona, Cabrils, Caldes de Mo., Igualada, Valls, La Sènia, Agramunt, Val., Benissa, Orba, Tormos, Mall., etc.
    Cult. pop.
El Ball de Torrent: pantomima que fins a principis del segle XX se celebrava a moltes poblacions del País Valencià, i que consistia en diverses escenes representades per colles nombroses i referents a una suposada visita del Virrei i la Virreina al poble de Torrent: es fingien festes, obsequis, enganys, robatoris, assassinats, balls de gitanos, combats amb contrabandistes, etc., i tot plegat acabava en una gran batussa i confusió, que ha donat origen a la locució acabar com el Ball de Torrent, aplicada a tota reunió que acaba malament. Vegeu notícia detallada d'aquesta pantomima en l'article de G. Valero Montero publicat en «El Archivo», vii, 213-222.
    Loc.

Saber el vent i no saber de quin torrent (or.); Sebre es vent i no sebre es torrent (mall.): saber una cosa incompletament, amb vaguetat.
    Refr.
—a) «Després del vent, ve el torrent»: significa que després d'un esdeveniment es produeixen els que en són conseqüència.—b) «Guarda't de torrent que no fa remor»: significa que moltes persones eixutes, silencioses, solen portar mala intenció o mal geni (mall.).—c) «Sant Llorenç escura els torrents»: vol dir que pel mes d'agost, en què s'escau la diada de Sant Llorenç, sol haver-hi sequedat.
    Fon.:
turén (pir-or., or., eiv.); torén (occ., Cast.); torént (Val., Al., mall.); turént (Sóller, men.).
    Intens.:
—a) Augm.: torrentàs, torrentarro.—b) Dim.: torrentet, torrentetxo, torrentel·lo, torrenteu, torrentí, torrentiu, torrentó, torrentoi, torrentol.—c) Pejor.: torrentot.
    Etim.:
del llatí torrĕnte, mat. sign.