Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  traïció
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TRAÏCIÓ f.
Violació de la fidelitat deguda a algú o a alguna cosa; cast. traición. ¿On t'és venguda aquesta falsia ni aquesta traició...?, Llull Cont. 6, 20. Si en tantes coses fas engan e trayció, Llull Gentil 296. Vera amor fehia hom lunyar de trahició, Llull Felix, pt. i, c. 2. Sancta Maria, gran trayció és aquesta, Jaume I, Cròn. 21. Açò'ls mana en pena de trayció, Muntaner Cròn., c. 39. Que us entén a reptar de trayció, Pere IV, Cròn. 115. A traïció o de traïció: faltant a la lleialtat; amb traïdoria. Hauia mort un hom a trayció. Serra Gèn. 212.
    Fon.:
tɾəisió (or., bal.); tɾaisió (occ., val.).
    Var. ort.
ant.: traytió (doc. a. 1471, ap. Col. Bof. vii, 58).
    Var. form.
ant.: tració (Per fer tracions e falcies, Llull Cont. 147; De Judes ençà no fon feta tan gran tració com los teus han fet, Tirant, c. 126); traysó (Per què'm sembla alta traysó, Desclot Cròn., c. 104).
    Etim.:
del llatí traditiōne, ‘acció de lliurar (a l'enemic)’.