Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  traïdor
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TRAÏDOR
|| 1. m. i f. (TRAÏDORA) i adj. Que fa traïció; cast. traidor. Home ha poder... de esser luxuriós e traydor e fals, Llull Cont. 322, 10. Sia encoregut per fals bare e traidor, doc. a. 1452 (Miret Templers 574). Ja que has volgut, traidor, agraviar-la, Canigó ii. Vil i traïdor com tot home engelosit, Pons Com an. 127. a) per ext., Que inclou o expressa traïció. «Aquest home té una mirada traïdora».
|| 2. m. ant. Carboncle. Recepta pera guarir lo traydor quant ve que's fa en qual se vol loch del cos, Micer Johan 424. a) «Carbunclo que sale a las bestias en los encuentros» (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 3. Herba del traïdor: planta de l'espècie Brunella vulgaris, medicinal, usada en infusió com a antiinflamatòria per guarir ferides; cast. consuelda menor.
    Loc.

Més traïdor que Judes, o que un matxo, o que una guineu, o que una geneta, o que un gat negre: es diu d'una persona o bèstia molt traïdora.
    Refr.
a) «El bo (o el lleial) no viu més que fins que el traïdor vol»: significa que contra la gent sense escrúpols fa de mal lluitar, perquè apellen a qualsevol mitjà per a desfer-se de l'adversari.—b) «L'home vol la traïció, però no el traïdor»: vol dir que la gent accepta el fet d'una acció deslleial quan li convé, però no accepta mai l'amistat del qui l'ha comesa.
    Fon.:
tɾəiðó (or., bal.); tɾaiðó (occ.); tɾaiðóɾ (val.).
    Intens.:
traïdoràs, -assa; traïdoret, -eta; traïdorot, -ota.
    Etim.:
del llatí tradĭtōre, mat. sign. ||1.