Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  trampa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TRAMPA f.
|| 1. Porta que en estar tancada queda horitzontal en terra i dóna pas a un recinte subterrani; cast. trampa. Si la trampa se descorre, | un avenc s'obri devall, Costa Agre Terra 29.
|| 2. Parany per a caçar, especialment el que consisteix en una excavació coberta de fusta o d'altra cosa que dissimula el buit i que s'enfonsa en posar-s'hi l'animal o persona damunt; cast. trampa. Trobar-se-han impensadament presos de les sues enganyoses trampes, Isop Faules 32.
|| 3. Barrera que no s'obri i que va posada a un torrent perquè deixi passar l'aigua i no deixi passar els animals (Mall.).
|| 4. Artifici enganyós; cast. trampa. Un caxó de sabates fetes amb trampa, Roq. 20. Sa lley més santa y eterna | la trampa l'engalaverna, Penya Poes. 102. Trampa legal: cosa aparentment poc lícita, però permesa, amb què s'evita algun perjudici. La trampa d'un joc de mans: l'artifici emprat per a fer-lo i que ha de passar desapercebut de l'espectador. Especialment: a) Cosa enginyada per a anar diferint o eludir el pagament d'un deute, el compliment d'un tracte. Viure de la trampa: viure amb aquests enginys fraudulents.—b) Mitjà il·lícit de guanyar en el joc. «Si fas trampes, no jugaré amb tu».
|| 5. (dial.) Mentida (Val.). «Dic sempre la veritat; mai dic trampes».
    Loc.
—a) Com una trampa: molt, amb gran intensitat (Montblanc). «Aquest ruc corre com una trampa». «Aquest nen tan petit, ja menja com una trampa».—b) Passar les coses a la trampa: fer-les malbé, despendre-les insensatament, malgastar-les.—c) Dur-se'n-ho la mala trampa: perdre's els béns per causa dels deutes, dels plets, etc. Si quan són hòmens veuen que la mala trampa s'endu açò..., que sàpien que'l qui fuig de Déu corre debaes, Guinot Capolls 77.—d) Estar donat a la mala trampa: estar furiós, fora-senyat (Martí G. Dicc.).
    Refr.
—a) «Feta la llei, feta la trampa»: significa que les disposicions legals sempre solen tenir algun defecte que permet de transgredir-les impunement.—b) «No hi ha joc sense trampa»: vol dir que els jocs solen tenir algun defecte que permet d'obrar fraudulentament.—c) «En tot hi ha trampa, menys en la llet (o en el vi), que hi posen aigua»: es diu irònicament per indicar que l'engany es troba en totes les coses sense excepció.—d) «Qui amb trampa va, amb trampa es queda»: significa que obrant amb engany, a la llarga se surt perjudicat (val.).
    Fon.:
tɾámpə (or., bal.); tɾámpa, tɾámpɛ (occ., val.).
    Etim.:
derivat d'una arrel tramp-, onomatopeia de la porta que es tanca.