Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tramuntana
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAMUNTANA f.
|| 1. Nord; punt cardinal que cau a l'esquerra mirant cap a llevant; cast. norte. Guarda la A a la tremuntana, Llull Cont. 320, 22. De una font que y nex de una part ves tramuntana, Jaume I, Cròn. 21. De mig jorn entrò a la tremuntana, Genebreda Cons. 126. Gira't a quatre parts del món: a migjorn, a tremontana, a orient e a occident, Sermons SVF, i, 164. Axí com cell qui de Migjorn les terres | va encerquant per vent de tremuntana, Ausiàs March xcviii. A la banda de tramuntana, Ruyra Parada 39. a) L'estel Polar, que indica el dit punt cardinal i serveix de guia als navegants i als pastors. Veem que los mariners com van per la mar que's guien per la tremuntana, Llull Cont. 117, 13. Ni mire la tremuntana perque'l meu navegar s'hi drece, Corella Obres 106.—b) fig. Cosa que serveix de guia, d'orientació per a obrar. A vós, senyora Princesa, que del món sou la tremuntana on tots los mariners prenen govern, Tirant, c. 276. Tetis... tremuntana ferma de noble victòria, Corella Obres 3.
|| 2. Vent que bufa des del dit punt cardinal, i que sol esser molt fred; cast. norte, tramontana. Ne per què lo levant tira les nuus plujoses a si mateix e la tramuntana les encalça, Metge Somni iv. Bé pot imponenta abatre | la tramontana roures y pins, Cases A., Poes. 3. Hi ha diverses denominacions adjectives de la tramuntana, segons la regió o localitat des d'on es considera que procedeix: tramuntana de Berga, la que ve del nord-est (Lluçanès, Plana de Vic); tramuntuna de Roses, la que ve del golf de Roses (Empordà, Gir., Lluçanès, Plana de Vic); tramuntana de Ripoll, la que procedeix del Ripollès (Sta. Col. de Q.); tramuntana segarrenca, anomenada també vent de Segarra (Olot); tramuntana pallaresa, la del NO., procedent del Pallars (Guissona); tramuntana de Núria, vent del Puigmal (Lluçanès); tramuntana del Canigó, canigonenca o de les neus, la que ve del Canigó i és molt freda (Gir., Empordà); tramuntana llevantina, el gregal (Tarr.); tramuntana de Mallorca, vent que es deixa sentir quan ha nevat a Mallorca (Brull, ap. BDC, ii, 89). Tramuntanes de Sant Josep és el nom que es dóna a uns vents borrascosos i freds que solen bufar pel mes de març (Igualada, St. Col. de Q.). Humorísticament, la tramuntana és anomenada En Joan de França.
|| 3. País o regió situat envers el nord; part d'un país situada més al nord; cast. norte. Un altre missatge anà a tremuntana, on oí e viu latins..., Llull Blanq. 88, 3. Si lo crestayll se engendra sobra la tremuntana del glas, Corbatxo 45.
|| 4. fig. Desorde, confusió de crits, discussions, baralles, etc.; cast. temporal. «A cal secretari hi ha tramuntana; no sé com acabarà».
    Loc.
—a) Bufar més fort que la tramuntana: bufar molt fort, i fig., tenir molta vanitat o presumpció.—b) Córrer com la tramuntana: córrer molt veloçment (Empordà).—c) Perdre la tramuntana de vista: perdre el nord, l'orientació; perdre els sentits, desmaiar-se (mall.).
    Refr.
—a) «La tramuntana no té abric i home pobre no té amic»: significa que el vent de tramuntana és molt fred i impetuós.—b) «Tramuntana, bergantana»: vol dir que la tramuntana és dolenta per a la salut.—c) «Tramuntana, aigua sana»; «Si plou de tramuntana, plou de bona gana»; «La tramuntana sempre porta la cua molla»: signifiquen que després del vent de tramuntana sol venir pluja.—d) «Sa tramuntana, el camp enravana»: es diu perquè a Menorca el vent de tramuntana és molt fort i fred, perjudicial per als sembrats (Maó).—e) «Vent de tramuntana, si no mor en es tres dies, dura una setmana» (Men.).—f) «Tramuntana al matí, pluja a la tarda».—g) «Tramuntana al matí, a la tarda garbí».—h) «Tramuntana de primavera, pluja al darrera».—i) «Tramuntana per Sant Miquel, tot l'any miraràs el cel».—j) «Tramuntana, la mar plana»: es diu a certes regions on el vent de tramuntana no sol fer alçurar la mar.—l) «Tramuntana vertadera, porta la carabassa al darrera» (Olost).—m) «Quan la tramuntana s'emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell» (Alzira).
    Cult. pop.
—Hi ha algunes supersticions referents al vent de tramuntana. A l'Empordà creuen que si fa tramuntana mentres canten la Pàssio, el vent dura quaranta dies. També diuen que si la tramuntana bufa abans de la Mare de Déu de Març, hi ha quaranta dies més d'hivern. A l'Empordà la tramuntana té una força i una importància agrícola i sanitària molt gran, car d'aquest vent depenen les collites i bona part de la salut de persones i bestiar. Es significatiu, per això, el costum que fins a la segona meitat del segle XIX hi havia, de fer la processó de la Tramuntana, que anava en peregrinacíó al santuari de la Mare de Déu de Requesens (terme municipal de Cantallops) el primer diumenge de juny: començava la processó a Figueres, anant davant de tots la confraria de la Sang amb el sant Crist i la comunitat parroquial, i a tots els pobles per on passava, en un trajecte de devers 20 quilòmetres, s'hi unien les autoritats religioses i civils; arribada la processó al santuari, encenien una foguera dalt una muntanya, i els pobles de la muntanya i del pla que destriaven el foc també encenien foguerons, i tots els campanars repicaven; l'endemà se celebraven els oficis divins, en els quals es demanava a Déu i a la Verge la conservació dels fruits de la terra; el santuari, que vivia de la generositat dels fidels, donava aliment aquest dia a tots els pelegrins, que el dimarts davallaven tots amb una branca de brègol (mena de llorer boscà); a cada poble anaven quedant els romeus que hi residien, i en arribar la processó a Figueres es cantava una Salve dins l'església parroquial. No sols prenia part en aquesta processó gent de tot l'Empordà, sinó fins i tot gent del Vallespir i del Rosselló. Començaren a celebrar-se les processons de la Tramuntana l'any 1612 en ocasió d'una pesta de la qual s'alliberaren per intercessió de la Mare de Déu, segons creença popular; se va celebrar anualment fins a l'any 1868 (cf. Geogr. Gir. 423, 424). En una de les estrofes dels Goigs de la Mare de Déu de Requesens hi ha aquests dos versos: «Doneu-nos la tramuntana | quan l'hagem de menester».
    Fon.:
tɾəmuntánə (pir-or., or., bal.); tɾamontánɛ (Torres de Segre, Alcoi); tɾamontána (Tortosa, Morella, Xàtiva); tɾamuntána (Llucena, Benigànim, Alguer); tɾemontánɛ (Falset, Vinaròs); tɾemontána (Benassal, Cast., Val.); tɾɛmontána (Pego, Benialí, Biar, El Pinós); tɾemuntána (Calasseit, Oropesa, Villar de Canes, Turís, Moixent, Massalavés, Polinyà, Crevillent); tɾɛmuntána (Benilloba, Calp, Beniopa); tɾezmuntána (Vistabella del Maestrat, Aín); tɾɛzmontána (L'Alcora).
    Intens.:
tramuntanassa, tramuntanada, tramuntaneta, tramuntanota, tramuntanella.
    Etim.:
del llatí transmōntāna, ‘de l'altra banda de les muntanyes’.