Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  travessa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

TRAVESSA f.
|| 1. ant. Gruix; dimensió d'un cos en sentit perpendicular a la llargària; cast. canto, grueso. E tal és bé de cors de tan treuessa, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 289). No se'n falta la travessa de una ungla, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. ant. Esdeveniment que s'interposa entre altres; cast. interferencia. No havent-hi travessa de fills, hi són més inclinats [a separació], Egidi Romà, ii, 1a, 8.
|| 3. Creuer de camins o de carrers; cruïlla; cast. encrucijada. Travessa de quatre camins: Quadrivium, Pou Thes. Puer. 78. En la travessa del camí qui va del dit loch de Decimo al dit castell, Pere IV, Cròn. 47. Pres la Font del Sepulcre, en la travessa den Tornamira, doc. any 1400 (BSAL, ix, 272). La botiga qui sta davant la travessa de Sant Johan, doc. a. 1455 (BSAL, iv, 9).
|| 4. Peça llarguera, generalment de fusta, que es posa encreuada o en sentit perpendicular a la llargària d'una altra cosa; cast. traviesa. Ab dos castells, un a popa et altra a proa, ab tot son entaulament et ab corones et traverses, doc. a. 1354 (Bofarull Mar. 77).Especialment: a) Cadascuna de les bigues que es posen per formar l'encavallada o bastida triangular que ha de sostenir una teulada.—b) Cadascuna de les llates o barres horitzontals de la cleda (Bages).—c) Llata de fusta travessera que sosté el llit en els cotxes d'indústria i les conductores (Barc.).—d) Jou o biga horitzontal dins la qual balla el punt superior de l'arbre del trull o molí d'oli (Eiv.).—e) Conjunt de dos bastons que es posen damunt els canyissos perquè en apilar-los no s'esclafin les figues que s'hi assequen (Mall.).—f) Barra travessera de les que formen una porta (Val.); cast. peinazo.g) Cadascuna de les peces que, posades de través, serveixen de suport als raïls d'una via fèrria.
|| 5. Drecera, camí lateral més curt que el camí principal (Gandesa, País Valencià, Mall.); cast. atajo. P'es camins vesinals y de travessa se'n van de bon dematí cap a ses vinyes, Roq. 37. Anemo'n per la travesa y aspay, Cañís 100.
|| 6. Acció de travessar, i la seva durada (val.); cast. travesía. S'estén una peniplanura de sis hores llargues de travessa, Valor Narr. 9.
|| 7. fig. Diferència (val.). «La travessa d'anys que hi ha d'ella a mi!»
|| 8. Messions, juguesca; allò que es posa sobre una cosa incerta a endevinar; cast. apuesta. «En el cós de cavalls i en les festes dels ocellaires es fan moltes travesses» (Aguiló Dicc.).
|| 9. ant. Poema de certa estructura comparable, segons sembla, a la codolada. L'infant Joan prengué part en el mes de març de 1374 ab una «traversa», forma poètica que A. Pagès (Romania, XLII, 178) identifica amb la codolada, en el debat poètic, Est. Univ. x, 5.
    Loc.
—a) Camps a la travessa: camps a través (Valls).—b) Anar per les travesses: obrar astutament i amb poca lleialtat (Cast.).—c) Portar-ne les travesses: sofrir les conseqüències d'un fet (Empordà). «Encara en porto les travesses!»
Travessa (escrit també Travesa): llin. existent a Olzinelles, Arenys de Munt, Llinars del Vallès, Canet de M., etc.
    Fon.:
tɾəβésə (or.); tɾabésɛ, tɾaβésa (occ., Val.); tɾavésa (Cast.); tɾəvésə (Camp de Tarr., bal.).
    Etim.:
del llatí transvĕrsa, femení de transvĕrsum, ‘situat en sentit perpendicular a la llargària’.