Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  trist
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

TRIST, TRISTA adj.
|| 1. Mancat d'alegria; cast. triste. Amor demanà a Temor per què staua trista, Llull Felix, pt. i, c. 7. Està de continu ab l'ànima trista, Proc. Olives 1248. Trista restà la viuda, mes no plora, Alcover Poem. Bíbl. 59. Són més inútils els esforços dels pastors i més tristos els crits dels tendres vedells, Massó Croq. 20. Era una mirada tan trista, Ruyra Parada 90. Són ulls rodons..., miren terriblement tristos, seriosos, Llor Laura 19. Es un loch sol e trist sens arbres, Alegre Transf. 72. Dins la cambra reyal, trista y polsosa, Costa Trad. 11.
|| 2. Pobre, digne de compassió; cast. triste. Es diu sobretot en exclamacions com trist de mi!, ai trist!, etc. Oh trista de mi, dix la adolorida comtessa, Tirant, c. 3. Com sou maleyta criatura, trista de mi!, Somni J. Joan 555. O, trista d'aquella que y pert la estima!, Proc. Olives 972. Dret e rahó tots temps confon als trists dels vells, Somni J. Joan 501. Sos amors sempre us festegen, | trista de mi, i no els voleu, Verdaguer Idilis.
|| 3. Insuficient, ineficaç; cast. triste. Se quexa de sa seua trista condició, Ignor. 12. Ves quin profit li poden fer, tres tristes hores!, Pons Com an. 19. a) (anteposat al substantiu): Un i només; que és això i no res més. «El seu home és un trist ferrer»: no és més que un ferrer, no té més béns que l'ofici. «No has vingut a veure'm ni una trista vegada». «Aquests no tenen ni una trista pesseta». Sols li quedava la camisa, la pura y trista camisa, Pons Auca 10.—b) Pa trist: pa negre, de baixa qualitat (Empordà).
|| 4. m. Ocell de l'espècie Sylvia aquatica, anomenat també saltamarges (Gir.).
    Intens.:
tristet, -eta; tristoi, -oia; tristot, -ota; tristíssim, -íssima.
    Etim.:
del llatí triste, mat. sign.