Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tronera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

TRONERA f.
|| 1. Obertura practicada a un mur de fortificació o al costat d'un vaixell de guerra, i destinada a deixar passar la boca d'un canó i disparar-lo sense que els artillers que el manegen estiguin exposats al foc de l'enemic; cast. tronera. Li parexia se devia abaxar y accursar fins a la tronera y terraplenar-lo, Ardits, v, 283. Tronera és aquella obertura que's fa en lo parapeto quant és demasiat alt perquè la peça puga traurer lo coll defora, Moradell Prel. 8. Una murada plena de troneres y de garitons, Oliver Obres, i, 192.
|| 2. Cadascun dels forats que hi ha a certes taules de billar i als quals poden anar a ficar-se les boles; cast. tronera.
|| 3. Petita torre situada a l'angle d'una masia antiga i que servia de defensa (Plana de Vic, Lluçanès).
|| 4. Campana de la xemeneia (Sta. Col. de Q.).
|| 5. Munt de pedres que es fa al voltant de la soca d'un garrofer; cast. tronera.
|| 6. m., fig. Cap de trons, home de conducta moralment desarreglada; cast. tronera. El pare de Bobby havia estat un dels homes més elegants i més troneres de Barcelona, Sagarra Vida, i, 158.
    Fon.:
tɾunéɾə (or., men.); tɾonéɾɛ, tɾonéɾa (occ., val.); tɾonéɾə (mall.).
    Intens.:
tronereta, tronerota.
    Etim.:
derivat de tro. L'accepció || 6 ve de la idea de ‘gent de tro’, ‘home de tro’, o sia, de gent que fa molt de soroll; apareix usat com a adjectiu en aquest vers del segle XVII: Que aprenga la gent tronera (codolada d'En Serrallonga, a. 1634, ap. Aguiló Dicc.).