Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vaixell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

VAIXELL (ant. escrit també vexell). m.
|| 1. ant. Recipient, vas de qualsevol mena per a contenir alguna cosa; cast. vasija. Lo gran vaxell ha major aparellament sensualment de reebre en si gran quantitat d'aygua que'l poc vaxell, Llull Cont. 273, 30. La fornal prova los vexells del oller, Canals Prov. 115. Prenguí de l'aygua en una scudella o altre vexell, Sermons SVF, i, 103. Donaven cura... en tenir nèdeus los vexells de casa, Quar. 1413, p. 147. El Sant Vaixell: el sant calze de la cena o Sant Graal. Cant él veurà lo Sant Grasal él davelerà tant qu'al no sa tandrà pas denant lo Sant Vaxel, Graal 118. a) S aplicava també a designar els vasos sanguinis. Los vexells spermàtichs són algunes venes qui nexen aprés los ronyons, Cauliach Coll., 2a, 7.
|| 2. Recipient de fusta per a tenir vi. Preparar les bótes y altres vexells grans buyts, doc. a. 1662 (Est. Univ. x, 136). Especialment: a) Bóta gran, cilíndrica, sense gens o gairebé gens de ventre (Urgell, Segarra).—b) Càntir de fusta (St. Bart. del G.).
|| 3. Nau, embarcació gran; cast. buque, barco. És mot arcaic, que actualment a penes usen els mariners vells de Mallorca, però s'ha reintroduït dins la llengua literària per substituir el castellanisme barco. De l'ús popular de vaixell fins fa poc temps, donen fe les següents cançons populars mallorquines: «Com a mi em veuran mudar, | la mar ja no farà ones, | ni se trobaran persones | ni vaixells per navegar»; «Si vós éreu a Cabrera, | mon bé estimat, i jo aquí, | m'arriscaria a anar-hí | amb una barca de pi | o amb un vaixell de figuera»; «L'amo nostro mos comanda | i tots hem d'estar per ell; | cavallers, guardau sa pell, | que és arribat un vaixell | que du cent canons per banda»; «No hi ha vila com Ciutat, | ni parròquia com la Seu, | ni capellà com el Bisbe, | ni vaixell com es Correu». En la llengua antiga i en la literària moderna el mot vaixell està molt documentat; exemples: Hòmens són qui van per la mar sà e là en naus e en lenys e en galeres e en barques e en altres vaxells, Llull Cont. 117. Tot era aparellat, axí naus com galees com altres vexells, Muntaner Cròn., c. 49. Sia comanat lo fet del Drazanal de les galeas e vexells de la armada, doc. a. 1365 (Bofarull Mar. 81). Tots patrons de galees o altres vaxells marítims, doc. a. 1385 (BSAL, ix, 13). Ni s'arrisquen els vaxells | a fer-se lluny de la platja, Picó Engl. 51. Veren lluitar dos enemics vaixells, Atlàntida, introd.
    Loc.

Fer el tonto per no anar als vaixells: fer l'orni, el desentès, per no haver de fer allò que li manen i que no li agrada (Empordà). La locució anar als vaixells significa ‘anar a galeres’, ‘ser condemnat a galeres’.
    Refr.
—a) «Si vols vaixell, ves-hi amb ell»: significa que convé que l'amo d'una nau navegui amb ella per tenir esment a tot l'afer de la navegació (Mall.).—b) «El mariner i son vaixell, tenen la mateixa pell»: vol dir que quan perilla una nau, també perillen els tripulants (Mall.).
    Fon.:
bəʃéʎ (or.); baјʃéʎ (Val.); vəʃéʎ (bal.).
    Etim.:
del llatí vascĕllum, dim. de vas, ‘vas, recipient’; del significat de ‘vas’ prengué el de ‘nau’, canvi que ha succeït amb altres mots. El cat. vaixell és germà de l'it. vascello, i del mot català ha estat pres el castellà bajel.