Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vellesa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

VELLESA f.: cast. vejez.
|| 1. Edat avançada; el temps que algú és vell. Aquell agró enuellí, e per uellesa perdia sa cassa, Llull Felix, pt. vii, c. 4. No's debilita per vellesa o per altra qualsevol debilitació, Metge Somni i. Per solaç de la vellesa e a exercici de la pensa, Cauliach Coll., pròl. a) pl. Ahont fas contes passar-hi ses veyeses, Roq. 14. Tenir bones velleses: passar els darrers temps de la vida d'una manera còmoda, sense privacions. Esperant los donàs bones veyeses, Ignor. 14.
|| 2. Qualitat de vell, de gastat per l'ús. Los tapits uells ab senyal de piquer són ja perduts de uellesa, doc. a. 1549 (BSAL, viii, 329).
|| 3. Planta de la família de les compostes, espècie Senecio vulgaris (Men.). (V. apagallums, II, || 3).
    Refr.
—a) «A les velleses se fan les bestieses»; «En llurs velleses fan llurs ardideses» (Olot): es diu referint-se a persones velles que obren eixelebradament.—b) «A la vellesa, el dimoni sabater»: es diu referint-se a algú que quan és vell treballa o actua en coses més aviat pròpies de joves.
    Var. form.:
vellea (Usatges 57; Llull Blanq. 5).
    Fon.:
bəʎέzə (pir-or., Barc.); beʎézɛ, beʎéza (occ.); vəʎέzə (Camp de Tarr.); bəјέzə (or.); veʎéa (Cast., Al.); beʎéa (Val.); vəјə́zə (mall., eiv.); vəέ̞zɛ̞ (Maó); vəə́zə (Ciutadella); vaʎéza (alg.).
    Var. ort.
ant.: veylesa (Llull Gentil 5); veylea (Usatges 57); velea (Llull Cont. 70, 17; Llull Cavall. 5); valessa (Corbatxo 75); valesa (Jahuda Cató 132); valea (Libre de tres, n.o 93).
    Etim.:
derivat de vell amb el sufix -esa.