Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. verí
veure  2. verí
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. VERÍ m. cast. veneno, ponzoña.
|| 1. Substància que, introduïda o aplicada al cos en poca quantitat, causa la mort o greus pertorbacions de la salut. Per qual natura la triaga podia esser contra verí, com sia cosa que triaga sia feyta de verí, Llull Felix, pt. viii, c. 10. Malvat coltell e inich poder és ajustat ab cruel verí, Genebreda Cons. 95. Sia-li donat a beure tres dies arreu e matarà lo verí, Micer Johan 333.
|| 2. fig. Cosa molt nociva. Just és un verí (men.), o És un verí fet, o És el mateix verí: es diu d'una persona molt malèvola. Són unes consciències corrompudes p'es verí des nostro sigle venal y egoista, Ignor. 37. Especialment: a) Mala intenció, malvolença, ira concentrada. Però los tochs, punts y sentències plens de verí, Viudes Donz. 618. Com escups el verí que't vas empassar ahir vespre, Pons Auca 82. Quan amb més ira gitava el verí del seu cor, Ruyra Parada 141. Les paraules... no tenien gens de verí, Pons Llar 22.
|| 3. Verí d'aigua: humor que segrega la vulva de les egües quan van mogudes; cast. hipomanes (Ferrer Dicc.).
|| 4. Presidi (en l'argot dels malfactors). Cocu del verí: cabo del presidi, (Vallmitjana Crimin. 64).
    Refr.

—«Morta la cuca, mort el verí»: indica que, suprimint la causa, desapareix l'efecte.
    Fon.:
bəɾí, bɾí (pir-or., or.); beɾí, biɾí (occ.); beɾí (Val.); veɾí (Cast., Al.); vəɾí (Valls, bal.).
    Var. form.:
verín (ant.: Li tramès una donzella qui era nodrida ab verín e no menjava neguna cosa sens verín, Llull Arbre Sc. ii, 379); verè, vereno.
    Sinòn.:
metzines, túixec.
    Etim.:
del llatí vg. *venīnu, var. del clàssic venēnum, mat. sign. |||| 1, 2.

2. VERÍ
Llinatge existent a Alcoi i a Mallorca.