Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vesper
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

VESPER m.
|| 1. Multitud de vespes; niu d'una colònia de vespes; cast. avispero. Nius d'oriols | e molts vespês, Spill 16046. Vesper d'olla: niu de vespes format sota terra (Vallès).
|| 2. Conjunt de grans que es formen en la superfície del cos, generalment en el coll, i tenen diferents focus de supuració; cast. ántrax. Un prosaic vesprer escampà sa virulència dins tota la massa de la sang, Vidal Mem. 122.
|| 3. fig. Situació difícil, afer complicat i perillós; cast. avispero. Encendre el vesper (Empordà) o Punyir al vesper (Mall.): procurar emmaleir les relacions entre diverses persones; provocar baralles o conflictes.
    Cult. pop.
—El vesprer o vesper || 2 (àntrax) té en la terapèutica vulgar aquest remei: aplicar al mal una coqueta feta d'un vesper || 1 (niu de vespes) fregit amb oli (Manacor).
    Var. form.:
avesper, avisper (castellanisme), vesprer (Vidal Mem. 122).
    Fon.:
bəspé (pir-or., or.); bespé (occ.); vəspé (Valls, Sóller, Artà); vespéɾ (Al.); aβespé (Ll., Tortosa, Maestrat); aβispé (Tremp, Tamarit de la L.); aβispéɾ (Val.); vəspɾé (Mall., Men.); vɾəspé (Men.).
    Etim.:
derivat de vespa.