Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  vinya
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

VINYA f.
|| 1. Conjunt de ceps plantats, i tros de terra on estan plantats; cast. viña. Deu aver estacament e temprat aempriu d'erba, de paya, d'orts, de vinyes, de fruits d'arbres, Usatges 120. Deman una vinya que mon pare m'ha lexada en son testament, Llull Blanq. 46, 4. Ne cavàvem vinya ne podàvem, e sí cullíem cascú any aytant vi com solíem, Muntaner Cròn., c. 223. Tro a les parets de la vinya del Bisbe, Cost. Tort. I, i, 3. Una vinya plantada de grech, doc. a. 1410 (Alós Inv. 10). En aquestes terres no se cria vinya, Lacavalleria Gazoph. La teva vinya vermada no recercaràs, Alcover Poem. Bíbl. 85. Vinya a bancals (Igualada) o a camades (Tarr.) o vinya mallorquina (Mall.): aquella en què els ceps estan plantats formant rengleres separades per un espai de 12 a 14 pams, en el qual es poden sembrar altres plantes. Vinya espessa (Igualada) o vinya de quadros (Tarr.) o vinya castellana (Mall.): aquella en què els ceps estan plantats a vuit pams de distància entre cada dos ceps immediats, tant en el sentit d'una renglera com en el de la seva perpendicular.
|| 2. Tros de terra on es planten arbres fruiters i lleguminoses (Urgell); cast. huerto.
|| 3. Hortal gran, on estan plantats arbres i Ileguminoses però sense mancar-hi ceps entre les altres plantes (Men.).
|| 4. fig. Càrrec, ocupació, empresa, etc., que dóna molt de profit amb treball relativament escàs; cast. viña, mina. La fàbrica i el negoci són una vinya que et donarà un magnífic rendiment, Pla Rus. 101.
|| 5. (L'accepció || 1 del Diccionari Fabra, que defineix la vinya com a significant l'arbust Vitis vinifera, o sia, el cep, és un pur gal·licisme sense vitalitat en la nostra llengua).
|| 6. Vinya verge: la planta Parthenocissus quinquefolia, segons Font i Quer (ap. Masclans Pl. 208).
Vinya (escrit abusivament Viña): llin. existent a Prat de Comte, Betxí, etc. Es més abundant com a cognom la forma de plural Vinyes (escrit sovint Viñes), existent a Tarr., Falset, Cast., Xérica, etc.
    Loc.
—a) Mirar a l'hort i a la vinya: mirar de través, esser guerxo.—b) No té vinya i ven raïms: es diu de qui fa despeses desproporcionades al seu cabal.
    Refr.
—a) «Casa obrada, vinya plantada»: compara el fet de tenir casa pròpia amb el de tenir una vinya a punt de produir.—b) «Casa per ton jeure, vinya per ton beure, i terra tota la que tu puguis veure»: recomana que es tingui en propietat la casa d'habitatge, la vinya per al propi consum de vi i una extensió de terra que es pugui governar per un mateix.—c) «Qui té vinya, té tinya»: indica que la vinya és difícíl de fer produir.—d) «La por guarda la vinya»: significa que per a evitar desgràcies cal prevenir-ne els perills.—e) «De bon cep planta la vinya, i de bona mare la filla»: vol dir que l'exemple i els consells de la mare són importants per a l'educació de les filles.—f) «Vinya a vora de camí, i dona finestrera, tenen mala fi». —g) «Vinya torta, raïm porta»: significa que sovint cal mirar les coses més sota l'aspecte de llur utilitat que de llur presentació.—h) «La vinya de Sant Jotxim, molta planta i poc raïm»: es diu referint-se a persones o coses que tenen molt bona aparença però en realitat són poc útils.—i) «A l'alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya» (val.)—j) «Després de mort, ni vinya ni hort»: vol dir que en morir no ens en portem cap dels béns d'aquest món.—l) «Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix» (Palladi 153).—m) «Moltes filles i males vinyes, desfan l'alberg» (Palladi 153).—n) «De tot hi ha a la vinya del Senyor»; «En la vinya de Déu, de tot se veu» (val.): significa que pertot hi ha bo i dolent, fins i tot en els llocs i ambients més sants.—o) «Vinya als trenta, i als quaranta mallol»: es diu d'algú que, quant més vell torna, més poc seny demostra tenir (val.).—p) «Si vols doble carretada, tinguis la vinya tancada» (Rosselló).
    Fon.:
bíɲə (pir-or., or.); bíɲɛ, bíɲa (occ.); bíɲa (Val.); víɲa (Cast., Al.); víɲɛ (Alcoi, Maó); víɲə (Valls, bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: vinyassa.—Dim.: vinyeta, vinyetxa, vinyeua, vinyona.—c) Pejor.: vinyota, vinyot.
    Etim.:
del llatí vīnĕa, mat. sign. ||1.