Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  índia
veure  indià
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ÍNDIA topon.
a) Gran península situada a l'Asia meridional, a l'E. d'Aràbia. Com en India hom no'l lohaua, Llull Felix, pt. viii, c. 35. Lo rey de la menor India, Tirant, c. 319.—b) pl. Conjunt de països de l'Asia meridional (Indies orientals) i altre conjunt de països d'Amèrica (Indies occidentals) en els primers segles de llur conquista pels europeus. Don Carlos per la gràcia de Déu Rey de les Indies, doc. a. 1519 (Priv. Vilafr. 80).c) Les Indies: els antípodes o els llocs extrems del món, segons la nomenclatura vulgar. Van resoldre fer-hi un pou...; picaven i enfundien... fins que un matí... els minaires surtiren tots esglaiats...—Hem sentit ses dones de les Indies...! Si picam un poc més foradam el món!, Camps Folkl. ii, 119.—d) D'India: qualificatiu aplicat a certs animals i vegetals procedents d'Orient. Generalment es diu d'Indi si el substantiu és masculí, i d'India si és femení. Gall d'Indi, polla d'India. Nou d'India: La nou de índia... a totes iunctures e nervis multiplicablement és amiga, Cauliach Coll., ll. vi, d. 1a, c. 1. Blat d'Indi: blat de moro.
    Loc.
—a) Valer una Índia: esser molt valuós.—b) Trobar les Índies: trobar una manera d'enriquir-se.—c) Anar com una Índia: anar molt bé, sense entrebancs.
    Fon.:
índiə (Barc., Bal.); índia (Val.).
    Etim.:
del llatí India, nom de la península asiàtica, derivat de Indus, riu gran que la limita per la part occidental.

INDIÀ, -ANA adj. i subst. m. i f.
|| 1. ant. Nadiu o propi de l'Índia. Ha parlat en Xipre ab un indià que li ha dites moltes coses de les maravelles de la sua terra, doc. a. 1379 (Rubió Docs. cult. ii, 209). Vencent los indians als ethiops cresqué e dilatà son regne, Metge Somni iv. Gengebre vert que sie fi; item gengebrada indiana, doc. medieval (Coroleu Docs. 120, ap. Aguiló Dicc.). a) m. pl. Classe de cuiros en pèl, procedents o originaris de l'Índia (Igualada, Barc.).
|| 2. Natural, però no aborigen, de les Indies occidentals (Amèrica); cast. indiano.
|| 3. Persona que ha residit molt de temps a les Indies occidentals; cast. indiano.
|| 4. m. Gall d'Indi (val.). Gallines blanques, negres i favades, orgullosos indians, Valor Rond. ii, 5.
    Fon.:
indiá (Barc., Val., Bal.).