Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alou
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALOU m.
I. || 1. juríd. ant. Possessió del domini útil de béns immobles, d'una manera lliure de serveis reals i personals, o subjecta a qualque cens o servei petit, molt menor que el feu; cast. alodio. Les roches an les Postats en tal domenge, que quis que les aye en son feu ni en son alou, no bastesca sobre elles, ni de costa elles, força ni castel, ni esgleya, ni monestir, senes leser e conseyl del Príncep, Usatges 91. El es senyor de Bearn e de Muntcada que te per uos, e de Castel uiy que es son alou, Jaume I, Cròn. 51. Sobre lo graner comú que dit senyor tenia, part en alou y part en feu, doc. any 1307 (Segura Hist. Sta. Col. 98). Meterenli en son cap que denegàs al rey de Aragó la senyoria e lo vassallatge de que li era tengut, car la terra era estada donada antigament per franch alou, e que el rey En Pere per son poder e per força la havia subjugada a ferla enfeudar, Pere IV, Cròn. 114. Lo bisbe de Barchna... e l'ardiacha de Tarragona han molts alous e rendes sobre la dita ciutat, doc. any 1451 (Boll. Lul. ix, 263). Tots los béns en realench o qui son alou del senyor Rey, doc. a. 1700 (Boll. Lul. viii, 348).
|| 2. Quantitat que paga al senyor el possessor de béns donats en emfiteusi, en cas de traspassar-los per venda o per altra manera distinta de l'herència. «Pagar s'alou» és pagar aquest dret senyorial (Mall.).
|| 3. Finca posseïda amb les condicions susdites. Gran terratremol qui enderrocà castells, alous e iglesias, Rúbr. Bruniquer, v, 26. Anà veure sos alous e possessions, Scachs 55.
|| 4. Càrrec propi, incumbència d'un treball a determinada persona. «Es dur aigo an es segadors és alou de sa donadora» (Mall.). Negú se'n cuidà de cercarne..., perque això era alou de l'amo, Alcover Cont. 587.
|| 5. pl. Contrada, comarca. «¿A on és això? ¿A Collsacabra?—Sí, per aquells alous» (Solsona, Pinós).
II. || 1. topon. L'Alou: lloc de 32 cases que forma part del municipi de St. Agustí de Lluçanès i està situat a 22 km. de Vic cap al NO. Era poble reialenc (d'alou del rei).
|| 2. Llin. existent a Arbúcies, St. Miquel de Cledells, Sta. Col. de F., La Pera, Balsareny i Mallorca (Alcúdia, Campos, Felanitx, Santanyí, etc.). En els segles XVI i XVII existia també a Menorca (Ramis Ap.). Aquest llinatge, d'orígen toponímic, ha estat el fonament d'altres noms toponímics; així trobam les costes de N'Alou en la conca del Ter i algunes possessions mallorquines anomenades Son Alou i Can Alou.
    Loc. i refr.
—a) Pensar-se tenir doblers a Son Alou: pensar-se poder gastar molt (Pòrtol).—b) «Amor de senyor no és alou»: refr. expressador de la inconstància de l'amor dels senyors (Mall.).
    Fon.:
əlɔ́w (Barc., Gir.); alɔ́w (occ., val.); əlɔ̞́w (Mall.).
    Var. form.
ant.: aleu, alod.
    Etim.:
del fràncic alōd, ‘possessió plena’ (cfr. REW 369, i F. Holthausen en Zschr. r. Ph. xxxix, 491). La forma catalana aleu sembla produïda per contaminació de feu.