Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alzina
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ALZINA f.
I. || 1. imatge  Arbre de la família de les cupulíferes: Quercus ilex L.: cast. encina. Se fa d'una altària de dos a quinze metres; és molt espès de rama; té les fulles coriàcies, persistents, oblongues, enteres o dentades amb espines, d'un verd fosc per damunt i blanques-tomentoses per davall; fa el fruit (gla) de forma oblonga acabat en una punteta i per l'altre extrem ficat dins una cúpula semiesfèrica, gris-tomentosa. Se fa per tot Catalunya, València i les Balears. El nom d'alzina aplicat a designar aquest arbre (no el fruit) l'hem recollit a les següents localitats: Perpinyà, Fontpedrosa, Sallagosa, Prats de M., Prada, Noedes, Martinet, Puigcerdà, Ribes, Ripoll, Camprodon, Capmany, Berga, St. Llorenç de M., Pobla de L., Gir., Llofriu, Vic, Centelles, Manresa, Cardona, Granollers, Calella, Barc., St. Vicenç dels H., Igualada;—Andorra, La Seu d'U., Llavorsí, Esterri, Isavarri, Boí, Vilaller, Sort, Durro, Torre de Cabdella, Pobla de S., Ponts, Balaguer, Blancafort, Floresta, Fraga;—tota Mallorca, Menorca i Eivissa.
|| 2. Alzina glanera o alzina de glans dolces: arbre de la família de les cupulíferes: Quercus ballota Desfl. (Bassaganya, Flora; Cuní, Fl. Calella); cast. encina de bellotas dulces. Té les fulles més grosses que l'alzina comuna, més tomentoses, enteres i molt obtuses; fa la gla més grossa i llarga, de color més clar i de gust dolcenc.
|| 3. imatge  Alzina surera o alzina del suro (pir-or., or.): arbre de la família de les cupulíferes; Quercus suber L.; cast. alcornoque. Se fa d'una altària de cinc a quinze metres; té l'escorça esponjosa, molt espessa i crivellada (suro); les fulles coriàcies, persistents dos anys, peciolades, ovals o oblongues, dentades-espinoses, verdes per damunt i blanquinoses-tomentoses per davall; el fruit és oblong, acabat en una punta curta i peluda i estojat per l'altre extrem dins una cúpula cònica, gris tomentosa amb escates. Se fa en el Rosselló i Conflent, a la Costa de Llevant i principalment al Baix Empordà, on la collita del suro i el seu aprofitament per fabricar taps és la principal indústria. A Mallorca i Menorca es cultiva qualque poc, més per curiositat que per treure'n producte, perquè la terra d'aqueixes illes no li és gaire favorable (Barceló Flora 427).
|| 4. Alzina borda (Gir.): arbust de la família de les oleàcies: Phillyrea media L.; cast. labiérnago oscuro. (Per la descripció i dibuix, V. aladern, || 4).
|| 5. Alzina de mar: casta d'alga que es fa per les roques submarines: Fucus vesiculosus L. (Bassaganya Flora); cast. encina de mar.
II. La gla o fruit de l'alzina comuna (Quercus ilex L.); cast. bellota. El nom de alzina aplicat a designar el fruit (no l'arbre) l'hem recollit a les següents localitats: Solsona, Ponts, Oliana, Organyà, Isona, Guissona, Artesa de S., Tremp, Bellpuig. A totes aquestes localitats, on el nom de l'arbre és tornat el nom del fruit, s'ha introduït el derivat alzinera per designar l'arbre, evitant així l'ambigüitat.
III. || 1. topon. a) Llogaret del municipi de Gelida.—b) Llogaret en el municipi d'Alinyà.—c) Llogaret del municipi de Vilanova de l'Aguda.—d) Poblet del municipi d'Alsamora.—e) Casa situada a dues hores de Sanaüja (Guia Cat.).—f) Partida rural en terme de Perafort.—g) Alzina Grossa: partida rural en terme d'Alió, segons un doc. de l'any 1785 (arx. de Valls).
|| 2. Llin. existent a Cat., Val., Mall. i Men.
    Loc.

Fort com una alzina: ho diuen d'una persona molt forta, comparant-la a la llenya d'alzina, que és d'una gran duresa.
    Cult. pop.
—a) Per anomenar quatre coses molt bones, com a tipus de la millor qualitat, diuen: «Llenya d'alzina, | vi de sarment, | oli d'oliva | i pa de forment» (Borges Bl.).—b) Al Pla de Bages hi ha la creença que, per curar la trencadura d'un infant, han de fer passar el malaltet pel tronc obert d'una alzina, en la diada de Sant Joan, i han de deixar lligada a l'arbre la roba de la criatura.—b) Refrany: «Dona i alzina, de cent, una de fina» (Manresa); «Alzina i dona, de cent, una de bona» (Farnés Parem. 187).
    Fon.:
əɫzínə (Perpinyà, Fontpedrosa, Sallagosa, Prada, Noedes, Prats de Molló, St. Llorenç de M., Berga, Manresa, Llofriu, Martinet, Ripoll, Bagà, Camprodon, Capmany, Centelles, Vic, Cardona, Granollers, Calella, Barc., Tarr.); əɫzínɛ (Puigcerdà); əɫzíne (Pobla de L., Gir., Ribes, La Seu d'U.); əɫzíno (Igualada); əɫzína (Solsona); aɫzínə (Oliana); aɫzíno (Torre de C., Pobla de S.); aɫzína (Esterri, Llavorsí, Isavarri, Boí, Vilaller); aɫzínɛ (Sort. Ponts, Balaguer, Artesa de S., Tremp); aɫzíne (Fraga); əwzínə (Mall., Ciutadella); əwzínɛ, uzínɛ (Maó); uzínə (Ciutadella).
    Var. form.:
aulina.
    Sinòn.:
carrasca.
    Intens.:
a) Augm.: alzinassa, alzinarra, alzinota;—b) Dim.: alzineta, alzineua, alzinó, alzinona;—c) Pejor.: alzinot, alzinetxa, alzinota.
    Etim.:
del llatí *ĭlĭcīna o *ēlĭcīna, derivat de ilex, mat. sign. 1 || 1.(Sobre la forma ēlex o ilex en lloc de īlex, cfr. Ernout Elém. 156).