Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ametller
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

imatge  AMETLLER o AMETLER (amb ses variants almeler, almetler, ameler, armeler). m.
Arbre de la família de les amigdalàcies: Amygdalus communis L.; cast. almendro. Tantost com la flor del ameller fo buyda, Llull Arbre Sc. ii, 424. Volen vers l'ametller florit, Canigó vi. Les flors més primerenques son les que el vent arranca millor al armeler, Llorente Versos 242.—Hi ha moltes varietats d'ametllers, que tenen totes aquestes denominacions:—Ametler alacantí: es fa un poc gros, espès de rama, amb l'ametlla grosseta, i molt abundós (Campanet). Almetler atzubià: té les branques caigudes, semblants a les d'un salze o desmai (Pego). Ametler de bec de corb: fa l'ametlla un poc corbada i amb la clovella fluixa, que es trenca amb els dits (Eiv.). Ametler de flor vermella: fa les ametles grossetes (Ariany). Ametler de la canal: fa les ametles grosses, d'un sol bessó (Ariany). Ametler de l'anyoc: és molt tardà, se fa grosset i fa moltes ametles petites i rodones, a bolics (Campanet). Ametler del Bon Jesús: és mitjancer, clar de brots, i fa les ametles grosses (Campanet). Ametler de l'engan: és molt tardà; n'hi ha d'ametla petita i de grossa (Campanet). Ametler d'En Barraques: és petitet i fa les ametles abundoses, petites i rodones (Campanet). Ametler d'En Bassa: és petit i fa les ametles petites, però és molt abundós (Campanet). Ametler d'En Ceba: és de molt bona casta, d'ametla no gaire grossa, però molt abundós (Campanet). Ametler d'En Cinto: és molt gros i no fa moltes ametles, però les fa grosses (Campanet). Ametler d'En Claret: es fa grosset i fa un nombre regular d'ametles (Campanet). Ametler d'En Feneret: es fa grosset i fa moltes ametles petites (Campanet). Ametler d'En Foradí: té pocs brots i fa les ametles molt grosses amb foradins en la clovella, i de punta a capoll va un tall molt viu (Campanet). Ametler de N'Horrac: es fa grosset, té la fulla curta i ampla, i fa l'ametla no gaire grossa, rodona, amb la clovella fina (Ariany, Campanet, Costitx). Ametler d'En Lluc: es fa grosset i espleta molt (Campanet). Ametler d'En Pons: és mitjancer, té les branques dretes cap amunt, és molt fullós i fa les ametles en els brancons (Campanet). Ametler d'En Pota: fa l'ametla plana, rodona i grossa (Campanet); rodoneta amb una punta molt afuada (Ariany). Ametler d'En Pou: molt fener; fa l'ametla llargueta, molt gruixada en el capoll i prima en la punta (Campanet); fa les ametles grosses i de dos bessons (Ariany). Ametler d'En Torres de Felanitx: no creix gaire i fa les ametles petites, però en fa moltes (Campanet). Ametler d'En Truyol: es fa molt gros, clar de branques i poc fener (Campanet). Ametler d'En Verdereta: és mitjancer, abundós, d'ametles petites i rodones (Campanet). Armeler desmai: té les rames caigudes (Castelló). Ametler de trinxet: se fa gros i les ametles són grosses i voltades com un trinxet (Campanet). Ametler gener: és molt tardà, petitet, d'ametla petita i verda (Campanet). Ametler gomós: és molt gros i fullós i fa les ametles també grosses i amb molta de goma (Campanet). Ametler malaguenyer: no és gaire gros, és clar de brots i fa moltes ametles, anomenades «malaguenyes» (Campanet). Ametler manteller: és petitet, espès de brots i molt fener (Campanet). Ametler mollar: el qui fa les ametles de clovella fluixa (Mall.); és la varietat «fragilis» dels botànics; a Campanet també es diu ametler ervissenc. Ametler murtereta: no és gaire gros, però espleta molt; té la fulla semblant a la de murtera (Campanet). Ametler paraire: no és gaire gros; té la fulla curta i estreta i les branques un poc penjant, i és molt fener (Campanet). Ametler pintat: es fa molt gros i és feneret, però té el brancam bo de rompre per les ventades (Campanet). Ametler redó: és molt primerenc, se fa molt gros, però necessita estona per madurar i té les fulles de color malaltís (Campanet). Ametler ros: se fa grosset, espleta molt i les ametles són petites i rodones (Campanet). Ametler rotgeta: se fa petitet, és espès de fulla i té les branques dretes; fa l'ametla petita, però és abundós (Campanet). Ametler vidella: és mitjancer, espès de brots, molt fener; fa les ametles petites i rodones, a bolics (Campanet).
Ametller: llinatge català. S'escriu també Ameller (forma arcaica) i Amatller (forma dialectal).
    Refr.
—a) «Ametler abundós, agre segur» (Mall.); «Ametler abundós prop d'es camí, agre segur» (Men).—b) «De flors d'ametler dins es gener, no n'umplen paners» (Marroig Refr.).—c) «A pesar del febrer, ha de florir l'ametller» (Vall-Corp).—d) «Ametler, no faces via, que gelarà qualque dia» (Marroig Refr.).—e) «Per Sant Valentí, l'ametler a florir» (Mora d'Ebre).
    Fon.:
əməʎʎé (Conflent, Gir., Olot, Manresa, Calella, Igualada); əmməʎʎé (Barc., St. Vicenç dels H., Vendrell); ameʎʎé (Ponts, Montsonís, Balaguer, Artesa, Falset, Riba-roja); ammeʎʎé (Solsona, Oliana); ameɫɫé (Gandesa, Mora d'Ebre, Tortosa); ameɫé (Vinaròs, Morella); ameɫɫéɾ (Dénia, Sanet, Vilajoiosa, Benidorm); ameɫdéɾ (Campello); aɫmeɫɫéɾ (Vilan. de C., Cullera, Xàtiva, Ador, Gandia, Pego, Sanet, Alcoi, Bollulla, Biar); ameʎʎéɾ (Alcoi); aɾmeɫé (Llucena, Benassal); aɾmeɫéɾ (Cast., Val); awmeʎʎé (Tremp, Ll.); əwməʎʎé (Tarr.); əməɫɫé (Mall., Men.).