Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  beguda
veure  begudà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

BEGUDA f.
|| 1. Acte de beure; cast. bebida. Posareu fonts d'aygos vives y fresques, per la seua beguda y netedat, Penya Mos. iii, 81.
|| 2. Hàbit de beure licors alcohòlics; cast. bebida. Desde feia temps s'entregava a la beguda, Massó Croq. 144.
|| 3. Acte de beure i menjar cosa dolça per celebrar una festa (Ripoll, Men., Eiv.); cast. refresco. També 't duch de sa beguda s'ensiamada que m'han dat, Benejam F y F, acte i, esc. 8.
|| 4. Acte de beure i menjar alguna cosa els treballadors del camp una estona de repòs que tenen entre l'esmorzar i el dinar i entre el dinar i el sopar (Cat.); cast. merienda. «Irem a fira a Sant Benet, | comprarem un panellet | per dinar, per sopar; | per beguda no n'hi ha» (cançó pop. de St. Jaume de F.). Hi vegeren un parell aturat ab l'arada sota una olivera, y allà prop al llaurador fent beguda, assegut a terra, Víct. Cat., Sol. 15.
|| 5. Bassa o altre depòsit d'aigua, natural o artificial, on els ocells van a beure i que serveix als caçadors per atreure la caça (Cat., Mall.); cast. bebedero. Perque surtin més llampants, y fassen acudí més aucells a sa beguda, Roq. prosp. Tròssos de caña amb palleringos negres qu'hey ha posats un cassadó de beguda, Ignor. 15.
|| 6. Líquid per a beure (Cat., Val., Bal.); cast. bebida. Faé la maluestat de donar aygua de spart mesclada ab la beguda del dessus dit rey, Boades Feyts 84. Dos noyets que portaràn assafates ab begudes y copes o gots, Vilanova Obres, xi, 238.—a) Beguda blanca: aiguardent (Val.). Es diu per oposició a les altres begudes alcohòliques, que solen esser de color.—b) Tindre mala beguda: tenir mala disposició per a les begudes alcohòliques (Val.).
|| 7. met. Mala notícia (Cat., Bal.); cast. trago. ¡M'has dat una beguda!...—digué à n'en Lluís, Pons Auca 299.
II. topon.
|| 1. La Beguda: aplec de quatre cases en el municipi de Riudellots de la Creu (partit de Girona).
|| 2. La Beguda Alta: a) Poblet de 23 cases agregat al municipi de Sant Esteve Sesrovires.—b) Poblet de 26 cases agregat al municipi de St. Llorenç d'Hortons.
|| 3. La Beguda Baixa: poblet de 12 cases agregat al municipi de St. Llorenç d'Hortons.
|| 4. Beguda d'Adons: poblet de 11 cases agregat al municipi de Viu de Llevata.
    Cult. pop.
—La beguda festosa de Menorca es fa en les grans solemnitats: casament, bateig, missa nova, festes de Sant Joan. Es diu passar beguda. Sol consistir a repartir confits, macarrons, licors i puro; a les begudes de la cavalcada de les festes de St. Joan, que són en l'estiu, hi ha també sucre-esponjats; modernament s'ha introduït el costum de repartir també pastes dolces de casa el confiter.—A Catalunya es dóna principalment el nom de beguda a l'acte de beure i menjar els treballadors del camp per alimentar-se i cobrar força mentres reposen del treball. La manera per fer beguda depèn de l'hora en què la fan, de la mena de treball i de la freqüència amb què es reposa. La beguda del matí sol esser de nou a deu entre els segadors del Ripollès i en general del Pirineu oriental: a Ripoll sol consistir en pèsols, patates eixutes o fesoles, algun tall de bull o de costella de porc confitada i una bona tímbola de vi; a Rupit mengen un plat d'amanit (bitxos i cols confitades amb vinagre o amb aigua-sal) i un tall de porc o una arengada. En el Pla d'Urgell els segadors ja fan beguda quan es lleven, i els qui traginen les garbes a l'era la fan a punta de sol, i consisteix en pa i aiguardent o ratafia; allà les begudes es fan més sovint i per això són menys abundoses que a la part oriental; en el Ribagorça també es fa beguda quasi cada hora, i consisteix en pa i aigua o vi. La beguda de la tarda, que se sol fer devers les quatre, és d'ous ferrats o d'un platet de mel amb pa (entre els segadors de Ripoll), o de ceba amanida amb sal i oli i vinagre, i pa amb una rosta (fangadors de Ripoll). V. Scriptorium, maig 1925, febrer 1927.
    Fon.:
bəɣúðə (pir-or., or., bal.); beɣúðɛ (Ll.); beɣúða (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); baɣúɾa (Alg.).
    Intens.:
—a) Aum.: begudassa, begudarra.—b) Dim.: begudeta, begudeua, begudona, begudetxa.
    Etim.:
forma femenina del part. pass. de beure.

BEGUDÀ topon. i llin.:
V. Bagudà.