Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conill
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CONILL (ant. escrit també cunill). m.
I. || 1. Mamífer rosegador de la família dels lepòrids, espècie Lepus cuniculus L.; cast. conejo. És molt semblant a la llebre, però més petit, d'orelles llargues i cames posteriors més llargues que les anteriors; té el pèl de color gris, negre o blanc; es cria salvatge pel camp o en estat domèstic dins gàbies o corrals, i és molt estimat com a aliment. Bala grossa de cunils [pells de conill], doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 20). Curam de conils, lo centenar vestit, Reua Perp. 1284. Dix-li que lo conill hauia azalta semblança, Llull Felix, pt. v, c. 6. Veus los cans ajustar sobre una lebra o cunill, Llull Doctr. puer., c. 99. Neguns aucels, volateria, ni coniyls, ni lebres, doc. a. 1313 (RLR, xxix, 68). Si al dit loch se porien trobar conils blanchs o negres o bragats, doc. a. 1332 (BSAL, ix, 148). O coniylls o lebres per talladors, Flos medic. 213 vo. El conill que viu lliure pel camp s'anomena conill boscà (Plana de Vic), conill bosquetà (Garrotxa), conill de bosc (Gir., Bagà, Eiv.), conill fér (Ribagorça, Pallars), conill de camp (val., mall., men.). El que viu en domesticitat es diu conill casolà (or., occ.), conill de corral (val.), conill de casa (mall., men.), conill ximple (Ferreries) o conill mener (eiv.). Hi ha una varietat del conill casolà, més gros i llarg que els ordinaris, que s'anomena conill llebrer (Pallars, Bagà, Plana de Vic) o conill llebrenc (Ribagorça, Igualada). Els conills petits, nats de poc temps, es diuen catxaps, conillets o conillons; els que ja són un poc més fets, però que encara són tendres, s'anomenen mitjos conills (val., men.) o conills de canonge (mall., men.).
|| 2. Conill porquí (or., occ., val.) o conill de rata (bal.): mamífer rosegador, de la família dels subungulats, espècie Cavia porcellus: cast. conejito de Indias, cobaya. És més petit que el conill comú, té les orelles curtes i sol esser clapat de blanc i negre; es té en domesticitat per agafar rates i també és comestible.
II. || 1. Conill o en conill: completament nu, despullat de tota la roba (Ribes, Ripollès, Empordà, Garrotxa, Vic, Val., Al.); cast. en porreta En el català nord-oriental es diu anar conill; en valencià es diu anar en conill. a) fig. Anar conill: estar sense diners (Ripoll).
|| 2. L'estèrnum del porc (Pont de S.).
|| 3. Els músculs radials dels caps de bestiar vacum destinats a l'alimentació (Barc.). Conill de la campana: músculs axil·lars. Conill de la reina: en castellà, morcillo anterior o brazo (Barc.).
|| 4. Genitals exteriors de la dona (Perpinyà).
|| 5. Suro que va a la part superior de l'ormeig de la teranyina i que és més petit que la petitoia (Vilan. i G.). També s'anomena gorja.
III. fig.
|| 1. Conill de cau: persona covarda, pusil·lànime (Mall.).
|| 2. Conill de corral: persona cansadissa, que per poc estrai que faci ja es fatiga (Llucmajor).
|| 3. Conill de porxe: mal nom que es dóna als velluters o teixidors de seda, perquè tenen l'obrador en el porxe (Val.). També es dóna el mateix mal nom als alcoians, perquè viuen a pisos, diferent dels poblets veïns, en què cada família habita tota una casa.
|| 4. Conill de guix: persona que no té idees pròpies, que es deixa dur del criteri d'altri, que sempre fa amèn amèn (Mall.).
|| 5. Mig conill: mossó, senyor de la classe mitjana (Ciutadella). «Els mitjos conills gasten més diners que els senyors grossos».
|| 6. Conill de pèpit: ametló escapçat per una banda i guarnit de dos bocinets d'ell mateix disposats en forma d'orelles, de manera que imita la forma d'un conill mig arrufat, i serveix d'entreteniment als infants (Ciutadella).
IV. Jugar a conills (Tortosa) o jugar a conill (Alacant): V. conillets.
V. Llin. existent a Alacant, Badalona, Barc., Benicàssim, Berga, Borredà, Borriol, Campdevànol, Castellar del Riu, Cast., Hostalric, Lloret de Mar, Olost, Parets, Vic, Mall., etc. Hi ha la variant Coní, existent a Espolla, Olot, Parlabà, Vinaròs, etc.
    Loc.
—a) Estar més retgirat que un conill: estar molt acovardit (Mall.).—b) Riure de conill: riure convulsiu, sense soroll, però accentuant els moviments del rostre. En Xaneta m'anava tocant amb el colze i s'estremia amb un riure de conill, Ruyra Parada 56.—c) Dormir de conill: dormir vigilant, desconfiat (Empordà).—d) Cercar un conill dins un bosc: cercar una cosa molt mala de trobar (Mall.).—e) Perdre el conill: perdre la nocíó d'allò que es deia o que s'anava a dir; perdre el fil de la conversa (Mall., Men.).—f) Treure el conill del cau amb les mans d'altri: obtenir una cosa valent-se de l'esforç d'altri.
    Refr.
—a) «Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins» (Terrassa).—b) «Gat o conill, tots són d'un pèl»: es diu al·ludint a coses que tenen els mateixos defectes.—c) «En el cau dels conills, lo que fan els pares, fan els fills» (Val., Alcoi).—d) «La llebre és de qui l'alça; el conill, de qui l'alcança» (Manresa); «El conill és de qui el mou; la llebre, de qui l'agafa» (Mallorca).—e) «Qui bat la mata, que mengi el conill»: vol dir que és de justícia que qui treballa tingui el profit del seu treball. Es troba aqueix refrany en el Proc. olives, 1300.
    Cult. pop.
—Hi ha la creença popular que els conills no es poden comptar, perquè hi hauria gran mortaldat (Gomis Zool. 188). A Barcelona, per curar el tifus, obren un conill de viu en viu i l'apliquen al ventre del malalt (id. ibid. 182).—Consell humorístic: per a agafar els conills boscans, convé escopir-los als ulls amb saliva dejuna, que els fa quedar cecs i permet d'agafar-los amb facilitat.—Endevinalla: «No só sant ni dimoni, i pateixo tots els martiris de Sant Bartomeu i Sant Llorenç»; és el conill.
    Fon.:
kuníʎ (or., La Seu d'U., Esterri, Torre de C., Isavarri, Boí, Vilaller, Pont de S., Pobla de S., Tremp, Pradell. Tamarit de la L., Morella, Val., Cullera, Alg.); koníʎ (Andorra, Ordino, Esterri, Llavorsí, Sort, Senterada, Tremp, Oliana, Organyà, Pons, Balaguer, Artesa, Fraga, Tamarit de la L., Calasseit, Gandesa, Benassal, Llucena, Gandia, Penàguila, Benidorm, Elx); koní (Manacor, Palma, Felanitx); kuní (Olot, Palamós, St. Feliu de G., Blanes, La Bisbal, Palafrugell, Cassà de la S., Masnou, Canet de M., Inca, Llucmajor, Santanyí, Men., Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: conillàs, conillarro, conillot.—b) Dim.: conillet, conilleco, conilletxo, conillel·lo, conilleu, conillingo, conilliu, conilló, conillonet, conillonetxo, conillonel·lo, conilloneu, conillot.
    Etim.:
del llatí cunīcŭlu, mat sign. I.