Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. esteve
veure  2. esteve
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ESTEVE
1. Nom propi d'home; cast. Esteban. Signum Esteve de Bixesarre, doc. a. 1176 (Priv. Ordin. Valls Pir. 395). Lo jorn de sent Esteve, Desclot Cròn., c. 46. Un seruidor de Déu qui hauia nom Steue, Eximplis, i, 131.
|| 2. Llin. existent a Puigcerdà, Roses, Palafrugell, Pals, Ullà, Barc., Igualada, Valls, Aitona, Alcarràs, Almenar, Anglesola, Artesa, Albocàsser, Almassora, Benassal, Borriol, Castelló, Catí, Morella, Val., Algemesí, Alcoi, Benilloba, Cocentaina, Dénia, Biar, Ibi, Onil, Petrer, Pinós, Monòver, Novelda, Elx, Alacant, Andratx, Artà, Calvià, Binissalem, Felanitx, Inca, etc.
|| 3. Els Esteves: els quatre gremis dels basters, els llauners, els armers i els courers, que fan la festa gremial el dia de Sant Esteve i tenen la mateixa capella a la Seu de Barcelona. Partiren de casa de la Ciutat ab aquest ordre: anave devant la companya dels estévens, y tras ella la companya dels mestres de cases, Miquel Parets, i, 34 (ap. Aguiló Dicc.). Segons Amades Seu 81, els esteves eren els menestrals dels gremis de sellers, freners, cuiraters i brocaters.
|| 4. Senyor Esteve: nom que es dóna a una persona molt de casa seva, cercadora de la pròpia tranquil·litat i despreocupada dels ideals que solen agitar les multituds. És el tipus descrit per Santiago Russinyol en la novel·la «L'auca del senyor Esteve».
|| 5. topon. Sant Esteve: nom de nombroses localitats catalanes. a) Poble del municipi de Vilademuls (Gir.).—b) Vileta de 200 habitants agregada al municipi de Balçareny (Pla de Bages).—c) Vila de 1,400 habitants del cantó de Perpinyà en el Rosselló, a la vora del riu Tet.—d) Sant Esteve d'Alcoll: poblet del municipi de Llinars, en el Vallès oriental.—e) Sant Esteve de Bas: vila de 2.000 habitants, situada en la comarca de la Garrotxa, a nou qm. d'Olot.—f) Sant Esteve de Granollers: poblet del municipi de Gurb (Plana de Vic).—g) Sant Esteve de Llémena: poble del municipi de Sant Aniol de Finestres (Garrotxa).—h) Sant Esteve de Vinyoles: poblet agregat al municipi d'Alpens (Berguedà).—i) Sant Esteve de la Riba: poble del municipi de Viladonja (Cerdanya).—j) Sant Esteve de la Sarga: vileta de 750 habitants situada en la Conca de Tremp.—l) Sant Esteve d'Ordal: poble agregat al municipi de Subirats (Penedès).—m) Sant Esteve Sesrovires: vila de 940 habitants, situada en el Penedès, a la vora del Llobregat.—n) Sant Esteve de Palautordera: poble de l'aiguavés del Montseny en el Vallès oriental.
    Loc.

Durar de Nadal a Sant Esteve: esser de molt poca durada (perquè la festa de Sant Esteve és el dia després de la de Nadal).
    Refr.
—a) «Per Sant Esteve, un pas de llebre»: vol dir que per Sant Esteve el dia ja comença a allargar-se una mica (Empordà, Costa de Llevant, Vallès, Penedès).—b) «Per Sant Esteve, plou o neva» (Segarra, Urgell).—c) «Per Sant Esteve, cadascú a casa seva» (Vallès).
    Fon.:
əstéβə (pir-or., or.); astéβe (occ., Val.); astéve (Cast., Al.); əstévə (Camp de Tarr., Bal.).
    Intens.:
Estevet; Estevot.
    Etim.:
del llatí eclesiàstic Stephanus, nom d'un sant i protomàrtir del cristianisme.

2. ESTEVE m.
Esteva de l'arada (Senet, Senterada).
    Fon.:
estéβe (occ.); pl., estéβens (Senterada).
    Etim.:
de esteva, amb contaminació del nom propi Esteve.