Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. eus
veure  2. eus
veure  3. eus
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EUS pron. pers.
de 2.a pers pl. en cas oblic, forma vulgar i dialectal. La forma literària és us Quant eus veig petjant espigues, Maura Aygof. 42. No eus hi arrambeu tant, Penya Poes. 234.
    Fon.:
əws (or., bal.); ews (occ., val.).
    Etim.:
deformació de us per analogia de les altres formes amb e- (em, et, es, ens).

2. EUS ant.
forma aglutinada de la conjunció e i el pronom pers. us. Qui us ensenaue carera eus tornaue de mal a bé, doc. a. 1250 (Pujol Docs.). Fas sagrament eus en bes en la boca, Muntaner Cròn., c. 32. Vos escurets bé eus leuels bé la cara abans, Flos medic. 165.

3. EUS topon.
Vileta situada en el Conflent, entre Marquixanes i Prada, en el cantó de Vinçà.
    Etim.:
tal vegada del llatí ĭlĭce, ‘alzina’. En un document de l'any 1095 apareix el nom de Eus llatinitzat en la forma «castru de Ilice». En un document més antic (a. 1035) ja apareix la forma romànica Elz (cf. Alart ap. RLR, xii, 120).