Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. guitza
veure  2. guitza
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. GUITZA f.
Barreta de ferro que per un cap té un ganxo per a penjar-la als clemàstecs i per l'altre una ansa o mossa per a fer-hi descansar el mànec de la paella posada al foc (Cerdanya, Berguedà, Solsona, Urgellet, Pla d'Urgell).
    Fon.:
gíʣɛ (Cerdanya, Urgell); gíʣə (Solsona).

2. GUITZA f.
|| 1. Acció d'alçar i llançar violentament endarrera una o ambdues potes posteriors un cavall, ase, mul o altre quadrúpede; cop donat amb aquest moviment violent (Ripollès, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Penedès); cast. coz. a) fig. Acció o dita insultant o violenta contra algú; cast. coz, patada. Al adonar-se'n i volguer-ho esmenar, ja havia aventat un raig de guitzes a un o altre, Girbal Pere Llarch 61.
|| 2. Cosa contrariosa o molesta. La gent no sap què vol dir exactament guitza, i usa aquest mot en diferents locucions en les quals usa també el mot punyeta (també de significat nebulós), encara que aquest darrer vocable és considerat indecorós, mentres que guitza sembla més inofensiu. Ha anat perdent la fe en totes estes falòries i guitzes, i ja va més subint a missa primera, Moreira Folkl. 96. a) Guitza!: interj. vulgar per a expressar enuig, sorpresa, entusiasme, etc. Bon re-cent raccions de guitzes!, Alcover Rond. ii, 285. Senaies de ramells de guitzes!, Alcover Cont. 305.—b) Fer la guitza a algú: contrariar-lo, produir-li molèstia, causar-li una contrarietat; cast. fastidiar, chasquear, hacer la puñeta. Y els he fet la guitza a tots, Oller Bogeria 94. Mos insinuaven trapaces per fer la guitza an es mestre, Ruiz Pablo (Catalana, i, 411). Lo foc fa la guitza al combustible; l'aigua fa la guitza al foc, i a l'aigua li fan la guitza los taberners y els boticaris, Moreira Folkl. 234.—c) Enviar a la guitza o a fer guitzes: enviar a pastar fang, acomiadar de mala manera (val., eiv.); cast. mandar a la porra. Enviem-lo a fer guitzes a eixe pacho, Ensisam 158. «Ves a la guitza!»—d) Anar o estar a la quinta guitza: anar o estar molt lluny, a les mars perdudes (Xàtiva).
    Fon.:
gíʣə (or., bal.); gíʣɛ (Ll.); gíʣa (Tortosa, Cast., Al.); gíʦa (Val.).
    Etim.:
desconeguda; sembla relacionada amb guit.