Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. roger
veure  2. roger
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ROGER
1. Nom propi d'home; cast. Rogelio. Signum Raimundi Roger de Pugalt, doc. a. 1160 (Cartul. Poblet 183). Lo un apellat Roger d'Oluge, Curial, i, 34. En Roger de Lúria, Muntaner Cròn., c. 18.
|| 2. Llin. existent a Verges, Caldes de Mo., Terrassa, Barc., Alfarràs, Alguaire, Benimantell, etc. El mateix cognom apareix a les Balears amb la grafia Rotger, que té un fonament etimològic, i a altres regions amb diverses grafies deformades per la pronúncia dialectal o per la ignorància de l'ortografia: Roigé (Berga, Molins de Rei, Alforja, Ascó, Botarell, Cambrils, Cornudella, Lloà, Reus, Àger, Albatàrrec, Balaguer, etc.); Rogé (Esterri d'Àneu, Palol de Revardit, Falset); Ruger (Cornellà de Gir.); Rugé (Mataró); Rogert (Freixenet de Camprodon); Roixé (Ars); Rocher (St. Mateu del Maestrat, Val., Alberic, Alcúdia de Carlet, Orba, etc.).
    Var. ort.
ant.: Rodger (segle XII, ap. Miret Doc. 6.); Roiger (doc. a. 1275, ap. RLR, iv, 359).
    Etim.:
del nom personal germànic Hrodgair.

2. ROGER m.
Peix del gènere Mullus, anomenat també moll; el nom de roger és usual des de Cadaqués fins a Barcelona; cast. salmonete. (V. moll, art. 2). Abundor de mòlleres, de sèpies i pagells, de rogers i bogues, Espriu Anys 35.
    Fon.:
ruʒé (or.).
    Etim.:
probablement del fr. rouget, mat. sign., modificat en la grafia per adaptació als derivats de roig o al nom personal Roger.