Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. romania
veure  2. romania
veure  3. romania
veure  romània
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. ROMANIA topon.
|| 1. En l'edat mitjana, nom de l'Imperi grec. Per aquela terra de la Morea cuydà gasayar lo rey Karles tota Romania e destruir los crestians grecs, Desclot Cròn., c. 64. Axí mateix trobarets... per tota Romania, que'ls grechs qui són del emperador de Constantinoble són así mateix moltes províncies, Muntaner Cròn., c. 29. Faeren la via de la Romania baixa e trobaren-se... al port del Curro, Pere IV, Cròn. 298. Vels de Romania, doc. a. 1375 (RLR, iv, 385). Una cadira de fust... de obra de Romania, doc. a. 1436 (Miret Templers 571). Un mandil de drap de Romania, ab barres de seda a les vores, doc. a. 1437 (BABL, xi, 160). Tirà la via de la canal de Romania e pres-lo fortuna e lançà'l en la illa del Lango, Tirant, c. 395.
|| 2. modernament, Estat de l'Europa oriental, que ocupa aproximadament el lloc de l'antiga Dàcia i limita pel nord amb Txecoslovàquia, Polònia i Rússia, per l'est amb el Mar Negre, pel sud amb Bulgària i Iugoslàvia, i per l'oest amb Hongria; cast. Rumanía.
    Etim.:
derivat del llatí Romānus, ‘romà’.

2. ROMANIA topon.
Santa Maria de la Romania (o de la Romeria): santuari situat en La Cellera, municipi de Mieres (Garrotxa).
    Etim.:
incerta. Sembla que pot venir de romeria, però també podria esser deformació d'un nom més antic, posat que l'historiador Abadal identifica aquest santuari amb els noms Romzentila, Rumta Veila i Rumzaveyla, que apareixen en un document de l'any 878 (cf. Abadal CC, ii, 60, 63).

3. ROMANIA f.
Papallona molt virolada (Olot).

ROMÀNIA f.
Conjunt de les llengües romàniques i dels països on es parlen; cast. Romania.