Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. serra
veure  2. serra
veure  1. serrà
veure  2. serrà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. SERRA f.
|| 1. Eina consistent en una fulla d'acer proveïda d'una sèrie de dents agudes en una de les seves vores, subjecta a un mànec o bastidor, i que, moguda reiteradament cap envant i cap enrera, serveix per a tallar fusta, pedra, ferro, ossos, etc.; cast. sierra. Duas serras parvas, doc. a. 1388 (BSAL, x, 152). Em segaren ab tal serra, Coll. Dames 844. Dents molt agudes semblants de serra, Eximplis, i, 195. Fent xerricar les serres de dents que m'han de moldre, Atlàntida vi. Serra arborega o serra arborera: (ant.) la serra grossa destinada a serrar troncs. Una serra arborera, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412). Una gran serra arborega, doc. a. 1410 (Aguiló Dicc.). Serra manera (ant.) o serra manesca (ant.) o serra d'una mà, o serra de mà: la que maneja un home tot sol. Duas seras [sic] maneras, doc. a. 1386 (arx. de Montblanc). Una fulla de serra manera, doc. a. 1457 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Cinch serres manesques ab lurs gorniments, doc. a. 1467 (Aguiló Dicc.). Una sera de una mà, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 131). Serra ampla: la de fulla ampla que els boters usen per a trossejar la fusta. Serra estreta: la que serveix per a serrar els fons rodons i les fustes no rectes, en l'ofici de boter. Serra de cadastre: serra de fulla ampla muntada en un bastiment quadrilong de barres de fusta, que se situa en posició vertical i és moguda per dos homes, un a la part superior, posat dempeus sobre el tronc o tauló que es vol serrar, i l'altre a terra; la fusta que s'ha de serrar va posada horitzontalment sobre cavalls de fusta; la serra és moguda de dalt a baix i viceversa; a la part superior i a la inferior té uns travessers que serveixen d'agafadors o mànecs per al maneig de l'eina (Mall.); un instrument semblant o idèntic és la serra de serrador de bosc, usada a la regió pirenenca; cast. sierra de largos. Serra de trepar: serra arborega, per a serrar fustes molt gruixudes, manejada per dos homes que la mouen horitzontalment (or., occ.); a Mallorca en diuen verduc; cast. tronzador. Serra de vogir: la de la fulla estreta, destinada a serrar contorns. Serra circular: la que està formada per una planxa d'acer amb el dentat disposat al voltant d'un punt de rotació. Serra sens fi: la que està formada per una cinta metàl·lica llarga els extrems de la qual s'han soldat i que és mantinguda tibant per les llantes de dues rodes que la fan voltar sempre en la mateixa direcció.
|| 2. imatge  Peça de ferro llarguera i que té una vora dentada o amb osques, que, penjada a la xemeneia, serveix per a penjar-hi l'olla a diverses altures graduables sobre el foc (Empordà, Canet de Mar).
|| 3. Cadena de muntanyes; cast. sierra. Donaren-los salt en aquela serra qui és costa'l Castelar, Jaume I, Cròn. 28. O sobre fanch, o sus molt aspre serra, Ausiàs March xcii. E's faeren forts dins una serra de muntanyes, Boades Feyts 35.
|| 4. Muntanya (Empordà, Collsacabra, Gòsol, Tortosa); cast. monte. Semblava que anessin a morir com en propi ribatge als turons i serres de l'entorn, Ruyra Parada 58.
|| 5. Munt llarguer del cereal o llegum batut, reunit amb el tiràs o amb els ramassos, abans de separar definitivament la palla del gra (or., occ., val., bal.); cast. balaguero.
|| 6. Sèrie de garbes arrenglerades i posades unes sobre les altres amb les espigues cara al sol perquè si plou s'eixuguin (Cast.).
|| 7. Carena de la teulada (St. Bart. del G.).
|| 8. Carena o part anterior i més descarnada de la cama (Pallars, Conca de Tremp); cast. espinilla.
|| 9. Peix de l'espècie Lepidopus argenteus (Tarr., Val.); cast. pez sierra.
Serra, topon.: a) Poble del Baix Empordà.—b) Poble situat prop de Llíria (Val.).—c) La Serra: nom de diversos pobles dels municipis de la Torre de Claramunt, Baronia de Rialb, Tivissa, Perafita, Taradell, Tavertet, Medinyà, Vila-rodona, etc.—d) Les Serres: llogarets dels municipis de Cassà de la S., St. Hilari SC, Sta. Llogaia del Terri i St. Martí de Llémena.—e) Serra d'En Garceran: vila de l'Alt Maestrat.—f) Serra Granada: poble del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès).—g) Serra de les Comtesses: poblet del municipi de Centelles (Plana de Vic).—h) Serra d'En Dalmau: poble del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana.—i) Serra Barona o Serra del Baró: llogaret del terme de Sentmenat (Vallès).—j) Serra Mercadera: partida rural del terme de Campins (Montseny).
Serra: llin. molt estès al Principat, al Regne de València i a les illes Balears. Hi ha la variant Serres (Berga, Gandesa, etc.).
    Refr.

—«Any bo per la serra, mai s'aparega»; «Any bo per la serra, lluny de ma terra».
    Var. form.
(dial.): sarra.
    Fon.:
sέrə (or.); sέrɛ (Ll., Gandesa); sέra (Andorra, Calasseit, Tortosa); sέ̞ra (Cast., Val.); sέ̞rɛ̞ (Al., Maó); sέ̞rə (Mall., Ciutadella, Eiv.); sára (Vall d'Àneu, Ribagorça, Pobla de S.); sárɛ (Sort, Tremp, Balaguer, Urgell); sárə (Ross., Conflent, Cerdanya, Capcir, Vallespir).
    Intens.:
—a) Augm.: serrassa.—b) Dim.: serreta, serretxa, serreua, serriua, serrona.—c) Pejor.: serrota, serrot.
    Etim.:
del llatí sĕrra, mat. sign. ||1. La forma sarra s'ha produït per influència de la pronúncia sarrá del verb serrar en el català occidental, i de la pronúncia sərá amb e neutra en l'oriental.

2. SERRA f.:
V. cerra.

1. SERRÀ m.
Peix de la família dels pèrcids, del gènere Serranus, i principalment el Serranus scriba i el Serranus cabrilla, de color vermellós ratllat i de molt bon sabor; cast. serrano, cabra. La liura de serrans, marbre, sarch, doc. a. 1361 (Rotger Hist. Poll. i, ap. xxix). Se ven la liura carnissera dels sarrans, doc. a. 1361-65 (BSAL, vii, 119). La mabra no picava com la jodriola, ni el serrà com el llobarro, Ruyra Pinya, ii, 146. a) Serrà imperial: peix de l'espècie Sebastes dactylopterus (Men.).—b) Serrà mascle: peix de l'espècie Serranus papilionaceus (Men.).
    Fon.:
sərá (or., bal.); será (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: serranàs, serranarro.—b) Dim.: serranet, serranell, serranetxo, serraneu, serranó.—c) Pejor.: serranot.

2. SERRÀ, -ANA m. i f. i adj.
Habitador de la serra; cast. serrano. No só serrana | ni hortolana, Spill 5091. Aquest Pere era un gran tipus de serrà, Valor Narr. 22. Cabra serrana: cabra que pastura per la serra. Oliva serrana: varietat d'oliva rodona, més petita que la morruda (Tortosa, Freginals).
Serrà: llin. (escrit també Sarrà) existent a Sarrià (Gir.), Canoves, Moià, Terrassa, Barc., Figuera, Tarr., Vila-seca, etc.
Els Serrans, topon.: comarca valenciana formada per la conca alta del Túria; és de llenguatge aragonès. Portal dels Serrans i Pont dels Serrans: nom d'un famós portal i d'un pont vora els murs de la ciutat de València. Entram-nos-en per lo pont dels Serrans, Pere IV, Cròn. 275.
    Etim.:
del llatí serrānu, mat. sign.