Diccionari Catal-Valenci-Balear
Cerca inici
endarrere endavantcerca
Introducci al Diccionari Bibliografia Explicaci de les Abreviatures
veure ac
veure a
DIEC2 DDLC CTILC Sinnims CIT

AC pron. dem.
A, aix. Que los sobre pausats agen aco a veser e adobar, Ord. de Perpiny, any 1292 (RLR, iv, 510). E en aco no facen falla per res, doc. a. 1380. (Col. Bof. xl, 189). Haguda per ells sobre aco per les persones, doc. a. 1519 (Priv. Vilafr. 86). E aco dura tant quant sia menester, Ordin. Univ. 1638, 11 vo. Car aco fo argument, Evang. Palau.—Aquesta forma ac s'es perduda dins el territori actual de la nostra llengua. Sols una vegada Mossn Alcover la va sentir a Codolet de Conflent, l'any 1902, de boca d'un porquerol.
Etim.:
del llat eccu+hoc (Grandgent Vulg. Lat. 65).

A pron. dem. neutre invariable (antigament escrit tamb ass); cast. esto, eso.
|| 1. Aquesta cosa. Car sobre aso [sic] non farets absolicio, doc. a. 1257-69 (Pujol Doc. 31). E tot ass es tota amor feyta, Reua Perp. 1284. On com ass sia en ax, doncs per ass, Senyer, hom vos adora, Llull Cont. 315, 13. E com a ax sia, Llull Blanq. 1. Nos vos diem que a fets avolment e falsa, Pere IV, Crn. 267. E ass Senyor meu sabets vos b, doc. a. 1352 (Bofarull Mar. 84). Son a paraules de home ab sana pensa?, Metge Somni iii. A'm par cosa de gran admiraci, Tirant, c. 25. Y en ass no poseu dupte, Coll. Dames 758. A que els cels nos diuen ab llengues de misteri, Atlntida iii.
|| 2. S'aplica a designar persones o animals (Mall., Men.). Qui s a?—A s mon pare.
|| 3. S'aplica a designar propietats immobles. A d'En Joan=la casa d'En Joan (Sallent). Vrem anar a a del nostre=a la terra nostra (Segri).—V. o.
Loc.

—Se formen amb a les mateixes locucions que amb son sinnim aix (V. aix).
Fon.:
əsɔ́ (Empord, Berga, Lluans, Torell); asɔ́ (Pont de S., Esterri, Sort, Pradell, Tamarit de la L., Maestr.); asɔ̞́ (Val.); əsɔ̞́ (Bal.). A moltes comarques, sobre tot en catal oriental i en baleric, a conviu amb aix; a bandes, com a l'Empord i Mallorca, hi ha tendncia al predomini de la forma aix, i la forma a noms l'usen els vells; a Menorca succeeix el contrari, car la forma predominant entre la gent jove s a.
Var. form.:
o (so).
Etim.:
del llat vg. ecce-hŏc, equivalent al clssic hŏc amb la mateixa vlua de demostratiu neutre.