Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. acord
veure  2. acord
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. ACORD m.
Acte i efecte d'acordar.
I. cast. acuerdo.
|| 1. Unanimitat, unitat de pensament o de parer entre diverses persones. E, apres moltes rahons, totes foren de acort que Misericordia e Pietat responguessen, Villena Vita Chr., c. 18. E tots los grans senyors que alli eren, de un acort se leuaren, Tirant, c. 17.
|| 2. Resolució presa per algunes persones col·lectivament. Fo establit per lo comu acort dels frares, doc. a. 1278 (Miret Templers 549). E, hagut aquest consell e acort, fou posat en execuçio, Villena Vita Chr., c. 254
|| 3. Consentiment. Aço faça ab voluntat e ab acort dels mercaders, Consolat, c. 109.
|| 4. Resolució (en general, encara que sia presa d'una sola persona). E dixeren-li que molt be havia dit, e bon acort havia pres, Desclot Cron., c. 5.
|| 5. Reflexió o pensament sobre el que cal fer: a) Entre algunes persones, col·lectivament: «Demanar acord», demanar permís i temps per deliberar; «donar acord», concedir temps per deliberar. Los missatges del Emperador... demanaren los acort. E els donaren-lo'ls tro en laltre dia, Jaume I, Cròn. 2. E el dix que s'acordarie, e que'ns respondria altre dia matí: e nós donam-li acort, ibíd. 308. «Eixir a acord», sortir a deliberar: E dix don Ferrando per si e per tots los altres que s'acordarien,... e exiren a acort, e no tardaren molt la resposta, ibid. 292.—b) Una sola persona deliberant: En tos fets no't vulles cuytar, | poria te'n seguir pesar, | prin-hi acort e conseylar, Turmeda Amon. 89. Cuytau lo pas sens mes acort, | frare menor, e no tardeu, Carbonell Dança 56.
|| 6. Concessió. Hi ab dolç acort de mes bens vos acorda | que no ha partit en la restant partida, Trobes V. Maria [105].
II. cast. acorde.
|| 1. mús. Reunió d'alguns sons que se senten simultàniament i harmònicament. E tots los cels vestits de negra sarga | porten acorts al plant de vostra lengua, Passi cobles 150. Cantaua molt bé Cammar, e ab acorts cantaua ab ella, Curial, iii, 47. Acord fonamental: el que està format de sons col·locats en intervals simultanis de tercera. Acord perfet: el que està format d'un so fonamental amb l'afegitó de sa tercera i sa quinta. Acord consonant: el que està format de sons consonants, és a dir, que la proporció entre llurs vibracions es pot indicar amb una expressió fraccionària de termes enters i més baixos de 6. Acord dissonant: el que no té les condicions de consonància, i produeix una sensació acústica menys agradable i acabada que l'acord consonant. Acord invertit: el que provenint d'un acord fonamental, no té els sons disposats en l'orde directe de superposició de terceres.
|| 2. pint. Harmonia dels colors en una obra pictòrica; cast. acorde de tonos.
    Loc.
—a) D'acord: avingudament, amb comunitat de pensament; cast. de acuerdo. «Estar d'acord»; «anar d'acord». En aquella ocasió's comprenian tant, obravan tant d'acort, Pons Auca, 130. Y tots d'acort la colquen pel Nort, Garbí y Mitx-dia, Atlàntida, iv.—b) Estar en son acord: estar en l'ús de sà judici (Amengual Dicc.); és una locució presa del castellà estar en su acuerdo.—c) Tornar en son acord: també és pres del cast. volver en su acuerdo. En mallorquí es diu simplement tornar, o cobrar.—d) Leixar en bon acord: ant., deixar fermament establit o resolt. Constantí lexà en bon acort que totes les Seus cathedrals que lauors hauia fora dels murs de les ciutats, se n'edificassen dintre d'aquells, Boades Feyts 46.
    Fon.:
əkɔ́ɾt (or.); akɔ́ɾt (occ., val.); əkɔ́ɾt (bal.).
    Var. ort.
ant.: accort (Pere IV, Cròn. 122).
    Etim.:
deverbal de acordar.

2. ACORD adj.
|| 1. Conforme, identificat amb la manera de pensar o de sentir d'algú altre; cast. acorde. Està del tot acort en que ès un ximple errat de contes, Ignor. 8.
|| 2. Conformat, que consent o accedeix a allò que li proposen. Yo accepte la letra o requesta, si es de batalla a tota ultrança... o fos per altra cosa, yo restaré acort, Tirant, c. 68.
    Etim.:
d'un llatí *accors, -ordis, anàleg de concors, vecors, etc.