Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acte
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ACTE m.
I. || 1. Acció o fet realitzat d'un ens racional o moral; cast. acto. Tot quant obràs son actes meritoris, Trobes V. Maria, [97]. Metodisant a sa manera la vida, armonisant si no reglamentant sos actes, Pons Auca 178. S'Ajuntament ha realisat alguns actes que L'lgnorancia ha judicat, Ignor. 9. Acte carnal: coit. Tot l'hom torna carn e sanch en aquell acte carnal, Eximenis Lux. 7. Acte conjugal: el coit dins el matrimoni. Actes deshonests: fets contra la puresa. Actes positius: heràld., fets que qualifiquen la noblesa d'alguna persona o família (Labèrnia-S. Dicc.). Acte de Cort: aprovació i concessió de pragmàtiques o privilegis, que en l'antic dret català feia el rei a petició de les Corts o d'un de llurs braços amb conformitat dels altres dos. Tots los drets de ditas Galeras statuhits per capitols y actes de Cort, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 113).
|| 2. Funció o cerimònia pública. Es Certamen va essê un acte molt lluhit, Roq. 12. Sala d'actes: sala a posta per a celebrar-hi funcions públiques. a) Les conclusions o tesis sostingudes a un col·legi o institut científic. En lo modo, forma, solemnitats, examens y actes seguents, Ordin. Univ. 1500, 4 v. b) Acte de fe: publicació o lectura del procés i sentència, que el tribunal del Sant Ofici feia solemnement dins una església o a una plaça pública en les causes de fe que havia instruïdes i substanciades; cast. auto de fe. Los reverents Inquisidors de la herètica pravitat tingueren acte públich en la plaça del Rey, ahont tragueren molts homens y donas a penitencia, doc. a. 1527 (Ardits, iii, 397).
|| 3. Realització. E l'altra es lançaria fora per sperma en l'acte del coit, Albert G., Ques. 40 v.
|| 4. Moviment de l'ànima envers Déu o un altre objecte. Acte de fe: fórmula expressiva de les creences religioses. Acte d'esperança: fórmula expressiva de la confiança cristiana en Déu per a la pròpia salvació. Acte de caritat: fórmula expressadora de l'amor a Déu sobre totes les coses. Una creu com aqueixa, plantada al cim d'una montanya... me sembla un acte de fe, d'esperansa y caritat de nostra patria, Verdaguer Exc. 91.
|| 5. Cada una de les parts en què es divideix una obra dramàtica, i que en la representació van separades una de l'altra per un interval.
|| 6. Actes dels Apòstols: un dels llibres sagrats del Nou Testament, atribuït a Sant Lluc, on es conten els primers fets dels Apòstols, principalment de Sant Pau, després de la vinguda de l'Esperit Sant.
|| 7. Acte notarial: aquell on intervé un notari, civil o eclesiàstic, formalitzant-ne una escriptura, que per això es diu acte. Acte pres en la notaria de la Comunitat, doc. a. 1307 (Segura HSC 95). La promesa, dix la Princesa, no's féu ab acte de notari, Tirant, c. 215. Un Conceller y Clavari feren levar acte de certa protestació sua, doc. a. 1487 (Bruniquer Rúbr. i, 100).Tocar acte d'una cosa: fer una escriptura per constatar aquella cosa (Mall., Men.). Cloure acte: firmar-lo l'atorgant, els testimonis i el notari (Torra Dict.). «Llevar acte d'un agravi rebut: de illata injuria testimonium sumere» (Lacavalleria Gazoph.). En lo manual se troba un acte de preu fet, Bruniquer Rúbr. v, 23.
    Loc. i refr.
—a) A l'acte, adv.: tot seguit, immediatament; cast. en el acto. Los cabells negres al acte ja's tornen blanchs, Picó Engl. 47.—b) Acte seguit, adv.: immediatament; cast. acto seguido. S'Alcalde concediria acte seguit es Como se pide, Roq. n.o 44.—c) «Ja en pots tirar un acte, del que et dic»: vol dir que allò que diu és ben ver, o que mereix molta d'atenció (Mallorca).—d) Ser un acte de notari: ser una cosa formal (Martí G. Dicc.).—e) Tenir acte de vida: tenir certesa del temps que un ha de viure (Mallorca). «Estimadeta garrida, | ¿què és això, tant de mentir? | ¿No sabeu que heu de morir? | ¿O teniu acte de vida?» (cançó pop. Mall.).—f) «Val més la paraula que un acte» (Vendrell).—g) Fer acte de presència: assistir breument i per pura fórmula a una reunió, cerimònia, etc.—h) «Canten actes i menten barbes» (Aguiló C., Rond. de R.).—i) Pesar més poc que una taleca d'actes (comparança pop., Mallorca).
    Fon.:
áktə (or.); áttə (bal.); ákte (occ., val.); áddə (Rosselló).
    Var. ort.
ant.: achta, achte (Febrer Inf. xxiii).
    Var. form.
ant.: actu.
    Etim.:
del llatí actus, mat. sign.