Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  afrau
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFRAU f.
|| 1. Fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre dues muntanyes o penyals (Ross., Ripoll, Olot, Pobla de L., Solsona, Cardona); cast. garganta, hoz. Com llenyatayres ab llurs destrals dintre l'afrau pregona, Canigó xii. Sorpresos per la nit en mig de les afraus pirenenques, Massó Croq. 200.
|| 2. Contrada, endret; especialment paratge de mal pas o poc poblat; cast. andurrial. «Ve de l'afrau de ponent» (Banyoles, Vendrell). Als devots d'aquesta frau, lloc y terme de Oló, Goigs Vic, a. 1850 (Aguiló Dicc.).
|| 3. Paratge de la mar en el qual hi ha certa pesquera o un fenomen determinat (Empordà). Soissos rai! Jo en sé una afrau que hi estan espessos com es cabeis as cap, Ruyra Pinya, i, 18. No s'apartaran gaire [els deufins]. Estem en ses afraus de ses seues pastures, id. ibid. ii, 43. No els emprem mai [els rems de trenta-quatre] sinó per a entrades o sortides de port o per a guanyar s'afrau des vents, id. ibid. 74.
    Var. form.:
frau.
    Fon.:
əfɾáw (Blanes, Banyoles, Olot, Pobla de L., Solsona, Vendrell); fɾáw (Ripoll, Cardona).
    Etim.:
Spitzer Lexik. 9, l'atribueix al llatí *fragum, ‘trencadura’, forma hipotètica proposada en el REW 3481. La forma catalana primitiva seria, doncs, frau, masculí; de fet trobam aquesta forma i gènere en el val. frau (V. frau, art. 2). Per pròtesi de a- se seria format afrau, i usant-se amb l'article l'afrau s'hauria confós amb l'article femeni (l'afrau, la afrau, la frau) produint el canvi de gènere.