Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. agulla
veure  2. agulla
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. AGULLA f.
I. Instrument de metall o d'altra matèria forta, de forma prima i molt llarguera, acabat en punta per un extrem i que serveix per cosir o per mantenir fixament unides diverses coses; cast. aguja, alfiler. Mes val lo azamant en l'agulla, que lo saffili en l'anell daur, Llull Felix. Aquests lexaren l'agulla e'l fus, Febrer Inf. xx, 121.—Hi ha agulles de moltes formes i grossàries, segons per a què han de servir. Vetací les principals denominacions que s'hi apliquen:
|| 1. Agulla barraquera: és de ferro, d'un metre de llargària per dos dits de gruix, amb un cós devora la punta i amb un ganxo a l'altre cap; passant una corda pel cós, empren aquesta agulla per travar les llisseres de l'envelat de la barraca (Horta de València).
|| 2. Agulla bastera: l'empren els basters per cosir collars i altres peces de cuiro (Esterri, Sopeira, Mall.). Un canó de cana ab tres agulles basteres e quatre tribanelles, doc. a. 1380 (Bol. Ac. B. L. vi, 471).L'agulla bastera té tres pams de llargària i és corbada (Esterri).
|| 3. Agulla borrassera: és gruixada i serveix per cosir amb fil d'empalomar la roba de saca o altra matèria gruixada (Llofriu).
|| 4. Agulla canyissera: és de ferro, de 30 cm. de llargària i 2 cm. de gruix; és de forma corba i té el cós a la soca (l'extrem oposat a la punta), i serveix per fer el canyís de la barraca (Alboraia).
|| 5. Agulla capotera: és la més grossa que empren les cosidores (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 6. Agulla d'amortallar sogres: l'agulla més grossa que empren els sastres; cast. aguja de verdugo.
|| 7. Agulla d'arquet: V. agulla de travar.
|| 8. Agulla de braçolí: té el cós ample i llarg, i és per enfilar el cordonet anomenat «braçolí» (Barc., Mall.).
|| 9. Agulla de brodar: és com l'ordinària de cosir, però n'hi ha algunes que tenen diversos ulls per enfilar-hi sedes de diferents colors (Pons Ind. text.).
|| 10. Agulla de bruixa: era de llautó, llarga i gruixada, i tenia el cap de fil de llautó mateix (Empordà).
|| 11. Agulla de cap: la que a l'extrem oposat a la punta, té una caboteta que l'atura de ficar-se massa; cast. alfiler. Aquestes agulles serveixen especialment per ficar i subjectar roba. a) Agulla de cap blanc: la que té un capet d'acer mateix (Men.).—b) Agulla de cap negre: la que té el cap rodó i negre (Mall., Men.).
|| 12. Agulla de carda: cada una de les pues d'acer que entren en la guarnició o raspall metàl·lic de la màquina carda (Pons Ind. text.).
|| 13. Agulla de cego: és de la forma i mida de les agulles ordinàries de cosir, però té el cós xapat fins a dalt, de manera que es pot enfilar sense mirar-la, només posant el fil al cap d'amunt de l'agulla i pitjant-lo un poc cap avall; cast. aguja de ciego.
|| 14. Agulla de clenxa: la que serveix per aguantar els cabells (Lacavalleria Gazoph.).
|| 15. Agulla de cloure: V. agulla d'espardenyer.
|| 16. Agulla de corbata: la que té el cap més o menys adornat i serveix per subjectar i adornar la corbata; cast. alfiler de corbata.
|| 17. Agulla de cordar: Una agulla de cordar dones fort patita, doc. a. 1393 (Ruscino, i, 617).
|| 18. Agulla de corxé: la que serveix per fer ganxet [=fr. crochet] (Llofriu).
|| 19. Agulla de cosir: és d'acer, té devers 5 cm. de llargària, amb el cós situat a l'extrem oposat a la punta; cast. aguja de coser.
|| 20. Agulla de cosir manegots: és llarga i poc voltada a la punta (que a vegades és plana i a vegades triangular) i prou ampla de cós per poder-hi passar el fil d'empalomar que s'empra per cosir els manegots del porc (Manacor, St. Llorenç des Car.).
|| 21. Agulla de cosir soles: V. agulla d'espardenyer.
|| 22. Agulla de dibuix: barreta de filferro que s'agafa en el gavatxí d'un dibuix Jacquard perquè s'aguanti en el dispositiu del llit (Pons Ind. text.).
|| 23. Agulla de dida: V. agulla de travar.
|| 24. Agulla de fer barretina: és de forma igual a les agulles de fer calça, però és més llarga i més gruixada (Olot).
|| 25. Agulla de fer calça o de fer mitja: és de ferro, acer o llautó, de diferent llargària i gruix, completament llisa, sense punta, cap ni cós; serveix per l'elaboració manual del punt de mitja; cast. aguja de hacer media. Al Maestrat en diuen agulla calcera. a) En els telers de fer mitja, les agulles són aplanades d'un extrem i punxegudes i doblades per l'altre, i serveixen per a l'obtenció mecànica del punt de mitja (Pons Ind. text.).
|| 26. Agulla de fer filoja: és semblant a la llançadora dels telers (però no té la concavitat on es posa el canó) i se'n serveixen les dones per fer filats i altres coses (Cat., Val.); cast. aguja lanzadera.
|| 27. Agulla de fer xarxa: és de fusta (i a voltes de banya) amb una forqueta o dent a cada extrem, i serveix per fer xarxa nova o per adobar-ne de vella (Cat., Bal.).
|| 28. Agulla de fer mitja: V. agulla de fer calça.
|| 29. Agulla de ganxo: és de metall, d'os o de fusta, amb un ganxo en la punta, i serveix per fer punt de ganxet (Val.).
|| 30. Agulla de ganxo o de monyo: la que es posen les dones al cap per aguantar-se els cabells.
|| 31. Agulla de guanetar: és triangular, llarga de dues polzades i mitja, i serveix per cosir les veles anomenades «juanete» (Palma de Mall.).
|| 32. Agulla de la Mare de Déu: l'agulla de cap que és més petita que les ordinàries (Cat., Val.); cast. alfiler de toca de monja.
|| 33. Agulla de llauradora: és adornada de pedreria i la porten les dones en el cap (Val.); cast. rascador.
|| 34. Agulla de màquina [de cosir]: és com l'agulla ordinària de cosir, peró té el cós prop de la punta.
|| 35. Agulla [de màquina]: la pua o fus de les primitives màquines de filar. Es deia, per exemple, «una màquina de filar de tantes agulles», en lloc de «tantes pues», com es diu avui.—En les màquines Jacquard es diu agulla cada una de les barretes de filferro, unes vegades amb un o dos ulls i altres amb un o dos colzes, per dins els quals passa una de les peces anomenades «ganxos», a fi que quan alguna d'aquelles agulles rep la pressió d'un cartó dels del dibuix que funciona en la màquina, el moviment es transmeti al ganxo que porta enfilat, resultant-ne que els fils d'ordit que depenen del dit ganxo no s'aixequin en la passada corresponent a l'esmentat cartó.—En els telers de fer xarxa, l'agulla és un fil d'acer amb un colze, que pren el fil de la bitlla i el col·loca dins les peces anomenades «dents».—En les màquines de picar cartons Jacquard, les agulles són semblants a les de la màquina Jacquard i empenyen els punxons. (Tot això referent a les agulles de màquines, és pres de Pons Ind. text.).
|| 36. Agulla de matalasser: té la mateixa forma de les agulles ordinàries de cosir roba, però és mes llarga i gruixada; cast. aguja de ensalmar. N'hi ha diverses castes: a) Agulla grossa o agulla de passar vetes: té devers un pam de llargària i serveix per travessar tota la gruixa del matalàs i passar-hi les vetes (Manacor).—b) Agulla petita: la que empren els matalassers ordinàriament per cosir (Manacor).—c) Agulla d'ullejar i agulla de puntejar: tenen la mateixa forma, però la de puntejar és més grossa que l'altra (Labèrnia-S. Dicc., làm. «Matalasser»).
|| 37. Agulla de metxar: «aguja mechera; la que sirve para introducir los pedacitos de tocino en las carnes que se asan» (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 38. Agulla de monyo: V. agulla de ganxo (|| 30).
|| 39. Agulla d'enfardar: és més grossa que l'agulla saquera, i té la punxa ampla i corbada (Barc.).
|| 40. Agulla d'enfilar cucs: agulla en la qual posen punxida una munió de cucs («molinada»), i fermada al cap d'un fil serveix per pescar anguiles (Escrig-Ll. Dicc.); cast. aguja de ensartar lombrices.
|| 41. Agulla d'enfilar vímets: l'empren els cistellers (St. Feliu de C.).
|| 42. Agulla d'enllardar: agulla que serveix per ficar trossets de xulla dins la carn (Mall., Men.); cast. aguja mechera.
|| 43. Agulla d'envetar: V. agulla d'espardenyer.
|| 44. Agulla de perpal: casta d'agulla de cap, molt grossa (Aladern Dicc.).
|| 45. Agulla de passar vetes: V. agulla de matalasser.
|| 46. Agulla de picar: és petita (de 4 a 8 cm. de llargària), d'acer i amb un cap rodó de vidre (Cat.).
|| 47. Agulla de pit: la que va ornamentada i la porten les dones per subjectar al pit el mocador, mantellina o altra peça de roba (Cat., Val.).
|| 48. Agulla de punxar l'embotit: l'empren els matancers per punxir els budells en bullir l'embotit, a fi que surti l'aire i impedeixi que esclati (Escrig-Ll. Dicc.).
|| 49. Agulla de rellingar: és triangular, de 4 o 5 polzades de llargària, i l'empren els mariners per cosir les rellingues a les voreres de les vetes (Palma).
|| 50. Agulla de rempugo: és una agulla saquera que empren per fer passades, punteres i taloneres de rempugo (Mall.).
|| 51. Agulla de ret: la que a cada extrem té un tall per on es descabdella el fil, i serveix per fer malla (Aladern Dicc.).
|| 52. Agulles d'espardenyer: n'hi ha de tres castes principals: a) Agulla de cosir soles (en val. agulla espardenyera): és gruixada, té un mànec i a l'extrem oposat la punta amb el cós per on passa el fil de cosir les soles d'espardenya.—b) Agulla de cloure: és de la mateixa forma de l'agulla ordinària de cosir roba, però és més grossa.—c) Agulla d'envetar: és molt resistent i serveix per posar les vetes a les espardenyes (Pont de S.).
|| 53. Agulla d'esparter: és grossa, de quatre caires rodonencs, i té la punta un xic corbada (Pons Ind. text.). Els qui fan obra de palma empren una agulla de devers mig pam de llarg, un poc voltada de punta i amb dos cóssos (Artà).
|| 54. Agulla d'es piano [de la màquina de filar]: fusell dins el qual va col·locada l'agulla i que serveix per donar voltes a la metxa (Palma).
|| 55. Agulla de sorgir: agulla de cosir, més gruixada que les ordinàries, per adobar la roba (Igualada).
|| 56. Agulla de travar (Empordà), o agulla engafetadora (Mall.), o agulla tancadora (Mall.), o agulla travadora (Mall.), o agulla de dida (Palma), o imperdible (per tot arreu), o agulla d'arquet (Aladern Dicc.): agulla que serveix per subjectar roba, i consisteix en una barreta d'acer punxeguda per un cap i doblegada de manera que l'altre cap s'uneix fixament amb la punta i queda aquesta assegurada sense poder perdre's ni picar.
|| 57. Agulla de tres caires: és triangular i l'empren els basters per adobar collars i basts (La Bisbal).
|| 58. Agulla de veles: és triangular, té el cós en l'extrem oposat a la punta i s'empra per cosir les veles de barca (Mall.).
|| 59. Agulla engafetadora: V. agulla de travar.
|| 60. Agulla espardenyera: V. agulla d'espardenyer.
|| 61. Agulla imperdible: V. agulla de travar.
|| 62. Agulla invisible: agulla travadora negra, que damunt la roba no es veu (Manacor).
|| 63. Agulla mitjancerona: és més curta que la saquera, i l'empren els flassaders per embuscar i cosir les teles de la perxera (Palma).
|| 64. Agulla saquera: és grossa, corbada, cilíndrica en el cap i aplanada en la punta, amb el cós prou gros per cosir amb cordill la tela de sacs, les estores, etc.; cast. aguja saquera. Item un ganiuet e una agulla saquera, doc. a. 1460 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). a) Agulla sacar: trobam aquesta forma en un inv. de l'any 1441: Uns ferres dolents de carner ab uns foures de ganiuets, havey una agulla saquar (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 65. Agulla sariera: és grossa i s'empra per cosir sàries (Gandesa).
|| 66. Agulla tancadora: V. agulla de travar.
|| 67. Agulla travadora: V. agulla de travar.
II. Per extensió es diuen agulla moltes peces o instruments de metall o d'altra matèria forta, llarguers o acabats en punta. Especialment:
|| 1. Llistó de fusta amb punxes en els extrems, que serveix per unir els dos caps d'una peça de roba, mentre tinyen a la plana (Pons Ind. text.).
|| 2. a) Punxó llarg amb mànec, que empraven els consumers per punxir els bolics i aclarir si hi havia res de contraban; cast. aguja.b) Agulla de portal: el dependent encarregat de cobrar l'arbitri de portes (Val.).
|| 3. Punxó de ferro i acer per dibuixar a l'esmalt allò que s'ha de gravar a l'aiguafort; cast. aguja.
|| 4. Punxó que serveix per destapar els forats de les tanques de les bosses de plata (Manacor).
|| 5. Barra de ferro llarga i prima amb una cabota rodona a un extrem, i que per l'altre extrem la fiquen dins el canó de les escopetes de pistó per carregar-les (Mall.); cast. baqueta.
|| 6. artill. Barra de ferro amb punta de barrina o de gubia, que s'emprava en l'artilleria per a diferents usos. «Agulla a modo de barrina: para barrinar un fogó quant la polvora fós endurida o en ell hi hagués terra o alguna altra immundicia que impedís lo cevar la peça. Agulla a modo de gubia: serveix quant la peça es carregada, pera veurer si la polvora es humida o axuta» (Barra Artill. 11).
|| 7. Bastó amb punta de ferro, que el bover empra per fer caminar els bous (Artesa de S.); cast. aguijón.—V. agullada.
|| 8. Bastonet prim, llarg i punxegut, amb el qual els abellers travessen les bresques i les subjecten elles amb elles dins el rusc (Martí G. Dicc.).
|| 9. Fulla acicular; cast. aguja. Fan les agulles trèmoles dels pins, Carner Monj.62.
|| 10. Ull que neix de la cacauera (Xàtiva).
|| 11. Trosset de brot tendre amb ulls, que el tallen d'un arbre per empeltar-lo a un altre; cast. púa.
|| 12. Ferro punxegut que tenien certs canelobres i en el qual es ficava el ciri. It. un canelobre ab sa agulla de ferro, inv. de l'a. 1485.
|| 13. Barreta de ferro que encaixava dins un forat per mantenir unides dues peces d'un objecte. Que dins de dit temps se fasse de argent la agulla del vehicle de dita custodia, doc. a. 1599 (Hist. Sóller, ii, 835).
|| 14. Busca per senyalar l'hora en els rellotges (Benavarri); cast. aguja.
|| 15. Fulla de ferro imantat que, sospesa en equilibri, assenyala el Nord, i que és la part essencial de la brúixola; cast. aguja. En axí com la agulla per natura se gira en vés la tramuntana pus que ès tocada en la caramida, Llull Cont. 129, 19. Per extensió, tot el conjunt de peces que formen la brúixola s'anomena agulla, agulla nàutica, agulla de govern o agulla de navegar, i antigament agulla de marejar (Torra Dict.). a) Agulla assimutal: brúixola que serveix per determinar l'assimut magnètic.—b) Agulla boja: la que perd la direcció del Nord i es mou agitadament com si el cercàs; cast. aguja loca.c) Agulla de bitàcora: brúixola ordinària que va col·locada en l'armari de bitàcora per servir de guia al timoner; cast. aguja de bitácora.d) Agulla declinant: la que no mira directament al Nord, sinó que n'està un poc desviada; cast. aguja declinante.e) Agulla de líquid o d'esperit: brúixola que du la cubeta plena d'aigua i alcohol, per evitar l'oscil·lació massa viva de la rosa (Mall.).—f) Agulla de marcar: agulla assimutal; que marca el sol o un altre astre per determinar l'assimut (Mall.).—g) Agulla de revés o agulla invertida: brúixola ficada al sostre de la cambra del capità, perquè aquest pugui saber la direcció que segueix el vaixell sense haver de pujar a coberta.—h) Agulla elevada: brúixola situada damunt un suport de devers 5 metres d'altària sobre la coberta d'un vaixell de ferro o d'acer, a fi de disminuir la influència d'atracció d'aquests metalls, que sol afectar les brúixoles que estan prop de la coberta.—i) Agulla magistral: brúixola molt fina i que es pot arreglar fàcilment variant la posició dels imants que conté la bitàcora.
|| 16. Ferro llarg ficat a la roda de popa d'una barca i en posició vertical, que passa per dins la femella del timó i li serveix de sosteniment; cast. aguja del timón. Com corren gran fortuna e's trenquen les agulles del timó, liguen lo timó en aquelles anelles, Tirant, c. 92.
|| 17. a) Ferro llarguer que serveix per travar la balda a la porta (Urgell).—b) Biulany, ferro que trava el pany de lloba (Eiv.).
|| 18. Peça cònica de coure o de ferro, unida al centre de l'arbre del rodet i amb la punta que balla en el dau del banc del molí (St. Feliu de P.).
|| 19. Peça cilíndrica de ferro que va ficada dins el cap de baix de l'arbre del molí de vent i per l'altra part balla dins el dau del tafarrell (Eiv.).
|| 20. Barreta de ferro que va al cap d'amunt de l'arbre del molí d'aigua, encaixada en la nadilla, i fa rodar la mola de dalt (Pont de S.).
|| 21. Cada una de les quatre peces que sostenen el tallador amb xavetes, en el molí antic d'olives (Gandesa).
|| 22. Barra de ferro que, passant per dins unes anelles, tanca les bosses o fons d'un carro (Pla de Bages).
|| 23. a) Ferro llarguer que serveix per travar l'ansí amb el jou (Lluçanès, ap. BDC, xi, 81).—b) Clavilla de ferro que subjecta el jou amb el timó de l'arada (Conflent).
|| 24. Fuell de ferro, al voltant del qual gira el cabrestant (Vinaròs).
|| 25. Barra de ferro que, moguda amb una palanca, serveix per acostar o separar les parts movibles de la via fèrria per fer un canvi de via; cast. aguja.
|| 26. a) Tendrum, feix de fibres que uneix els músculs als ossos; cast. tendón. «Tinc una agulla al peu fora de lloc» (Tortosa).—b) «Agulla del colzo [del cavall]: antebrazo» (Hospitaler Voc.).—c) Guya des coll: extremitat superior de l'espinada (Eiv.).
|| 27. Prominència cònica i elevada en una muntanya, o tros de roca tota sola i de forma aguda i vertical.
|| 28. a) Obelisc; cast. aguja.b) Construcció de forma cònica o piramidal aguda que sol esser l'acabatall de les torres gòtiques; cast. aguja, flecha. No's veya més que l'agulla | del campanar del meu lloch, Collell Flor. 108.—c) La paret del capcer d'una casa (Pont de S.).
|| 29. a) Pilar molt prim (Barc.).—b) Columna per reforçar una jàssena (Eiv.).—c) Costat o branca de finestra (Sta. Col. de Q.).—d) Peu de peces de marès que es construeix dins les parets per fer-les més fortes i lligades (Mall.).—e) Cada un dels cantons blancs que es posen a les baranes del terrat, enmig dels vermells, per reforçar la paret i aguantar la cornisa de dalt que sol esser de cantons blancs (Manacor).
|| 30. Alfil del joc d'escacs (Labèrnia-S. Dicc.).
III. || 1. imatge  ictiol. Peix de la família dels escomberesòcids: Belone vulgaris Flem.; cast. aguja de mar. És de forma llarguera, es fa de quatre pams de llargària i té les mandíbules molt llargues a manera de bec; és de color verd o blau fosc per damunt i platejat pel cap i pel ventre (Blanes, Palafrugell, Barc., Mall., Men., Eiv.).
|| 2. ictiol. Peix molt semblant a l'anterior, però que no es fa tan gros (Val., Vinaròs, Men.): Belone acus Risso; cast. aguja de mar.
|| 3. ictiol. Peix de la fámilia dels signàtids: Syngnathus acus L.; cast. aguja de mar. (Tarr., Bal.) Es de cos llarguer amb quilles longitudinals dorsals.
|| 4. ictiol. Guya del paladar: peix Tetrapturus Belone; cast. aguja paladar. Té la boca molt llargueruda i la coa sembla composta de quatre coes (Mall.).
|| 5. ornit. Au palmípeda de la família de les colímbides: Colymbus septentrionalis L. (Vayreda Ornit.); cast. colimbo de garganta roja.
|| 6. Mol·lusc petit amb la closca de forma cònica molt aguda; pastura per les parets (Es Llombards).
|| 7. entom. Insecte molt prim, amb ales, que neda per dins els safareigs (Eiv.).
|| 8. Agulles, pl., o agulla de pastor: planta umbel·lífera: Scandix pecten-Veneris L.; cast. peine de pastor. El tronc es fa de 10 a 30 cm. de llarg, i és robust, pubescent, ramificat; les fulles són de contorn ovat, les inferiors llargament peciolades; n'hi ha tres o quatre de pinnatisectes i les superiors van a una beina; el fruit és oblong-linear, aspre a les vores; bec de 4 a 6 cm., prop de quatre vegades més llarg que els aquenis, deprimit i de cares planes. Aquesta planta es fa per les terres de conreu, des del litoral fins al Pirineu; floreix del maig al juliol (Flora Cat. iii, 93).
|| 9. imatge  Agulles. Planta de la família de les geraniàcies: Geranium Robertianum L.; cast. hierba de San Roberto. Es anual o biennal, pudenta; el tronc es fa de 10 a 50 cm. i és fràgil, dret, pubescent-glandulós; les fulles triangular-pentagonals, palmatisectes, de 3 a 5 segments peciolats; les flors són vermelles amb venes blanques. Se fa per torrents i llocs ombrívols des de la costa fins als Pirineus (Flora Cat. I, 361).
|| 10. imatge  Agulles, pl., o agulla saquera: planta geraniàcia: Geranium sanguineum L.; cast. aguja sangrienta. Es perenne; els troncs es fan de 10 a 40 cm., ajaguts o ascendents, ramificats, peluts; les fulles són orbicular-reniformes, palmatipartides; les flors són grogues i vermelles. Es fa per boscs àrids i llocs herbosos (Flora Cat. I, 365).
|| 11. imatge  Agulles: planta de la família de les geraniàcies, Erodium ciconium Willd.; cast. rostro de cigüeña. Es anual; el tronc, ascendent, pubescent-glandulós, es fa de 10 a 60 cm.; les fulles són ovades. pinnatisectes, de segments pinnatipartits; les flors són vermelles; fa com a becs cònics molt aguts, de 6 a 8 cm., amb 6 o 8 voltes d'espiral. Se fa per les vores de camins, marges i llocs herbosos (Flora Cat. I, 373).
|| 12. Agulles: planta geraniàcia, Erodium cicutarium L'Hér.; cast. aguja de vaquero.—V. curripeus.
|| 13. pl. Bolet de l'espècie Hydnum repandum (St. Celoni, ap. Masclans Pl. 38).
IV. || 1. Canal de navegació o de reguiu (ross.). E per la agulla de Viats muntarensen les galees sotils e els lenys armats, e les galees grosses anarensen a la ciutat de Achda, Muntaner Cròn., c. 152. Un ort en lo terme de Sant Johan de Perpenya, e afronta... ab en P. Sicart, ortolà, aguyla al mig, e en l'altra part en la via, agulla al mig, doc. a. 1382 (Ruscino, I, 617). Per lo manteniment d'aygua o de agulla lo molí N. li ajan a fer de ajuda quatre sous, doc. a. 1441 (Cartulari de St. Feliu de G., 208). Gitara l'aygua a la dita agulla [del molí], ibid. 209. L'aygua se treurà del rech d'llla... per posar les preses d'aygua en ordre y escurar les agulles, crida feta a Illa del Tec, octubre 1907. a) Agulla cabdal o Agulla de la mar: nom d'un canal que passa prop d'Elna.
|| 2. Rec tot al llarg d'un camí (Conflent). La síquia que hi ha a cada banda de carretera (Alt Empordà, Almenar); cast. cuneta.
|| 3. Vall o fossa en l'entorn, perquè estiga tancada la vinya: sepes (Pou Thes. 61).
    Loc.
—a) Una agulla, o una punta d'agulla, s'aplica a significar ‘la més petita quantitat’, ‘la cosa més mínima’. Encara que Curial caygués del estat en que es, tu no te'n milloraries de una agulla, Curial, ii, 99. Si [lo guarda-roba] era trobat en algun mancament tant com una punta de agulla, Robert Coch, vi, 5. «Sa casa està plena de gent, que no hi cap una punta de guya» (Mall., Men.). Y allà, horabaixench, ja no hi cap una aguya, Roq. 1. «Aquí no hi passa ni una agulla»: ho diuen d'una cosa que tapa ben just (Llofriu).—b) Posar fil a l'agulla: començar un treball (Mall.). Y resolgué posar fil a l'agulla aquell mateix dia, Penya Mos. iii, 113.—c) Fil per agulla (Maestrat) o punt per agulla (Barc., Eiv.): fil per randa, amb tota minuciositat. Esbrinarli punt per agulla els pensaments, Verdaguer Flors 97. «M'ho ha explicat punt per guya» (Eiv.).—d) Buscar una agulla en un paller: cercar una cosa molt difícil de trobar (Barc., Olot, Bàscara, Vinaròs).—e) Fer passar per un cós d'agulla: fer passar a qualcú moltes dificultats.—f) Tenir guyes a sa cadira: estar assegut per força, però agitat de la impaciència o del temor (Mall., Men.).—g) «Ací perguí una agulla, ací la trobaré»: ho diuen del qui ha sortit malament d'un negoci i s'hi torna ficar amb l'esperança de rescabalar-se'n (Martí G., Dicc.).
    Cult. pop.
—a) Al Santuari del Mont, en una cova on, segons tradició, fou trobada la Mare de Déu, al peu de la seva imatge hi ha sempre un coixí amb agulles; les dones solen baratar aquelles agulles amb les que elles duen, perquè diu que aquelles tenen la virtut d'allunyar el mal de cap (Catalana, ii, 188).—b) El peix anomenat agulla (III || 1) anuncia el mal temps, perquè diuen que es deixa veure quan el temps s'ha de desbaratar (Llofriu).—c) «Agulla i fil, fan durar per mil»: refrany que indica que estalvia molts de vestits aquell qui té esment a sarzir-los i apedaçar-los (Farnés Parem. 101).—d) «Qui una agulla demana, l'amistat en perd»: refrany que expressa els inconvenients de demanar favors a certa casta d'amics (Olot).—e) «Qui veu una agulla i no la cull, és senyal de molt d'orgull»: refrany (Olot).
    Fon.:
əɣúʎə (Ferpinyá, Fontpedrosa, Sallagosa, Porté, Noedes, Cadaqués, Manresa, Barc., Cardona, Sta. Col. de Q., Valls); aɣúʎa (Tamarit, Morella, Cast., Val., Al.); əɣúʎa (Solsona); aɣúʎɛ (La Seu d'U., Ponts, Fraga, Tremp, Artesa de S., Gandesa); aɣúʎo (Torre de Cabdella, Pont de S., Pobla de S.); aɣúʎə (Oliana, Organyà); əɣúјə (Camprodon, Berga, Avià, Torelló, Manresa, Olot, St. Feliu de G.); əɣúјɛ (Monistrol); aɣúјa (Alacant); gúʎə (Arles, Montlluís, Puigcerdà); gúʎa (Esterri, Llavorsí, Boí, Vilaller, Almenar); gúʎe (Martinet); gúјə (Bagà, Ripoll, Mall., Eiv.); gúјe (Ribes, Olot, Pobla de L.); gúə (Ciutadella); gúɛ (Maó); aúʎa (Val.); aúʎa, úʎa (Al.).
    Etim.:
del llatí acūcŭ!a, dim. de acus, ‘agulla’. Els significats de ‘canal’ i ‘síquia’ (paràgraf IV) s'expliquen per la forma llarguera d'aquests conductes.

2. AGULLA topon.
I. orogr.
|| 1. Les Agulles: turó de 569 m. d'alçada en la província de Barcelona.
|| 2. Puiglagulla [=Puig l'Agulla]: muntanya amb un santuari, prop de Vic (Balari Oríg. 65).
|| 3. Agulla Grossa: turó de la serra de Miralles, situat en el terme de Tous, amb 850 m. d'alçada.
II. hidrogr.
|| 1. L'Agulla: lloc on el canal de Balsareny es divideix en dos braços, un que va al Llobregat i l'altre al Cardener (Geogr. Barc. 30).
|| 2. Parròquia de Aguya: nom que apareix en el cens de l'any 1359 (Col. Bof. xii, 109) designant un poblet de set cases pertanyent a la vegueria de Besalú. Segurament correspon a l'actual aplec de cases rurals per Sant Aniol de les Aguges i al santuari de la Mare de Déu de les Aguges (o de les Aguyes, segons la pronúncia actual de la gent del país).
|| 3. Trames-Agules [=Agulles]: nom antic d'un poble rossellonès. Loco vocato Trames Agules, doc. a. 1292 (Ruscino, I, 617).
    Etim.:
els noms de muntanya del paràgraf I, són segurament germans del mot agulla (II) com a nom orogràfic; els noms inclosos en el paràgraf II són referibles a agulla (IV). Sobre la forma Aguges cal fixar-se que ja apareix com a topònim Vallem Agogiam en un document de l'any 872 (Udina Arch. 97). El nom Trames Agules prové de ĭnter ambas acūcŭlas.