Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ajunyir
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

AJUNYIR v. tr.
|| 1. Ajuntar, posar diverses coses en contacte o continuïtat; cast. juntar. Port la estola... que pertesca del musclo esquerra e l'altra detras e ajunyense a la part dreta, Ordín. Palat. 275. Lo cap e'ls peus que 'ls vullats aiunyir, Cancon. Univ. 68.
|| 2. ant. Agregar. Al qual los honorables Consellers... havien associat e ajunyit en Bernat Cadireta corredor de coll, Ardits, ii, 5 (a. 1446).
|| 3. ant. Assolir; arribar fins a algú o a alguna cosa; cast. alcanzar. Ab intenció de fer un mal joch a totes quantes ajunyir ne pusqués, Decam., jorn. 9a, nov. 2.a
|| 4. Junyir; posar les bísties sota el jou o enganxar-les a l'arada (Puigcerdà, Fraga); cast. uncir.
    Fon.:
əʒuɲí (Puigcerdà); aʤuɲí (Fraga); aʒuɲí (Lleida, Alg.).
    Var. form.:
adjunyir.
    Conjug.:
regular segons el model de acudir.
    Etim.:
del llatí adjungĕre, ‘unir’, ‘afegir’.