Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alerta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ALERTA
I. adv. Amb vigilància i atenció; cast. alerta. Estassem molt previnguts y alerta pera que dita gent del motí no'ns fessen algun day, doc. a. 1640 (Segura HSC 248). Guarda en Jordi, sempre alerta, la vida del seu senyor, Costa Agre terra 49. a) Anar alerta o estar alerta. «Es vicari no du estola | i tampoc no du roquet; | ves alerta, jovenet, | a esser batiat de dona» (cançó pop. Mall.). «Per alerta que m'estigues, | tanmateix t'enganaré» (id. ibid.).—b) Ull alerta, adv.: mirant amb atenció, vigilant; cast. ojo avizor. N'Angelina, ull alerta a la maniobra, com una lloca vel·lant la milana, Galmés Flor 63.
II. ¡Alerta! interj. imperativa per recomanar vigilància i atenció o per amenaçar; cast. ¡cuidado! Ara vé,... ¡alerta! va advertir en Xaneta, Ruyra Parada 54. Si hi pujes cualque vegada, alerta a trebucà'l peu! Riber Sol ixent, 3. a) Crit de les guaites en la nit per servar la vigilància; cast. ¡alerta! D'un crit d'alerta, d'una lleugera salva, Pons Com an. 201.
    Loc.
—a) ¡Alerta mosques! interj. d'amenaça o reny (Mall., Men.). Noltros som noltros, y alerta a mosques, Ignor. 1.—b) Anar-hi [en qualque cosa] un alerta major; esser cosa que demana molt de mirament o atenció (Mall.). «Hi va un alerta major».
    Fon.:
əɫέɾtə (pir-or., or.); əɫέ̞ɾtə (bal.); aɫέɾtɛ, aɫέɾta (occ., val.).
    Var. form.
ant.: a la herta (Proc. Olives, 311).
    Etim.:
de l'italià all'erta (erta, del llatí er[e]cta), ‘en lloc elevat’ per vigilar (REW 2899).