Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aljub
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

imatge  imatge  ALJUB m.
|| 1. Depòsit quadrangular, ample i de poca fondària, excavat en la terra, revestit per dintre de marès o pedres i tapat de volta, que serveix per recollir en el camp l'aigua de pluja que corre per en terra; cast. aljibe. Una ferrada o galleda de fust per poar en l'aljub, inv. de Vic, a. 1403 (Aguiló Dicc.). Vos manam façats espatxar d'obrar l'aliub del jardi..., pero fets metre olles baix en lo sol als cantons en manera que s'i puxa congriar peix si hom n'hi vol metre, doc. reial, a. 1407 (Anuari IEC, v, 613). Per instancia de tot el poble a una veu que fessom un aujup, doc. a. 1616 (Boll. Lul. ix, 271). A l'aujup, el pastor vell | a treure poals s'afanya, Salvà Poes. 50. S'han introduíd... los aljubs, per esser estos menos fondos que los pous, Soler Agric. Men. 25.
|| 2. Safareig (té aquest significat a Valls, a la Conca de Barberà i a Llofriu, segons els nostres corresponsals).
|| 3. topon. Cap de l'Aljub: cap situat prop de Santa Pola (província d'Alacant). Pot valer cascun any lo dret qui's cull en lo port del cap del Aljub, abatut lo salari del cullidor, 2000 s[ous], Col. Bof. xii, 279.
    Loc.

Parèixer un tap d'arjub [sic]: tenir un aspecte poc gentil, fer poca planta (Manacor).
    Fon.:
aɫʤúp (Maestrat, Cast.); aɫʧúp (València, Forcall, Tamarit de L); əɫʒúp (Mercadal, Eiv.); əɲʒúp (Llofriu, Valls); aɲʒúp (Granadella); aɾʤúp (Tortosa); əɾʒúp (Manacor, Petra, Vilafr. de B., St. Llorenç des C., Alaior, Ciutadella); əwʒúp (Esporles, Mancor, Llucmajor, Santanyí, Ciutadella); uɾʒúp (Ciutadella).—Aljub i ses variants són quasi per tot masculins; però en alguns pobles (Santanyí, etc.) hi ha qui sent aujub com a femení, i diu «dues aujubs» en lloc de «dos aujubs».
    Intens.:
aljupet, aljupot.
    Etim.:
de l'àrab al-jubb ‘el pou’.