Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. allí
veure  2. allí
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ALLÍ adv.: cast. allí.
|| 1. En aquell lloc (indicant situació). El loch on estauem la donchs era ali [=allí] on nos tenia el bras l'archabisbe, Jaume I, Cròn., cap. 11. Prop d'una bella font ella s'agenollà e allí ella plorà molt longament, Llull Blanq., 1. Una ciutat qui's nomena Sanct Thomas de Conturberi, allí hon jau lo seu sanct cors, Tirant, cap. 5. Solament allí és reffugi manifest, Genebreda Cons. 152. Mira allí com ses ales li eixampla el Simoun, Atlàntida, iv.
|| 2. A aquell lloc (indicant direcció). E tentost ally denant ells vengueren molts diables, Eximplis, ii, 105. Vench allí un llop en gran fam, Faules Isòp., 4.
|| 3. (per extensió, aplicat al temps) Aleshores. De allí a poch temps casantse vixqué tot lo temps de son viure en companyia del marit, Pereç St. Vic. 18.
|| 4. S'usa en combinació amb altres adverbis o preposicions. «Allí baix», «allí dalt», etc. (V. allà, III). Especialment: a) Allí d'allà: a l'altra banda (Maestrat).—b) Allí enllà: per allà (Terrades, Ripoll, Figueres).—c) Allí per allí: a prop, devers allà, aproximadament (Valls); cast. por ahí. «Que són les vuit?—No ho sé, però si no han tocat són allí per allí» (Valls). «Joan no té tant de talent com Josep, però d'allí per allí li va» (Valls).
    Loc.

—«D'allí ha de venir»: ho diuen per significar que una cosa és molt insegura o tardarà molt a venir (Mall., Men.).
    Fon.:
əʎí (pir-or., or., eiv.); aʎí (occ., val., alg.). A Catalunya la forma allí s'estén cada dia més, en perjudici de la forma allà. En canvi, a Mallorca i Menorca es manté ferm l'ús per allà. La locució «d'allí ha de venir», usada precisament a Mallorca i Menorca, no és pròpia del llenguatge quotidià, sinó una frase presa del text catequístic del Credo, on diu: «i d'allí ha de venir a judicar els vius i els morts».

2. ALLÍ adv.
D'aquella altra manera; cast. asá. S'usa sols en combinació amb així. «Tant m'és així com allí» (Mall., Men.). «I allà ell xerra qui te xerra, que així i que allí» (Ciutadella). Axí o alí, Eximenis Dones 230 v.oNo som viudo ni fadrí | ni som casat ni tench dona, | som publicat dalt sa trona, | tant tenc així com allí (cançó pop. mall., ap. Bauzà Sempr. 19). Sempre te'n vens amb sa cansoneta: ¡que éts d'així! que éts d'allí!, Alcover Cont. 29.
    Fon.:
əʎí (Mall., Men.).
    Etim.:
format analògicament per establir una parella de correlatius així i allí a imitació dels correlatius això i allò.