Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ambdós
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMBDÓS (ant. amdós i abdós), f. AMBDUES (ant. amdues i abdues) adj. i pron. pl.
Un i altre, els dos; cast. ambos, entrambos. L'ús d'aquest adj. dins la frase es fa d'aquestes quatre maneres: a) Com a pronom, referint-se a dos objectes anomenats abans o que s'anomenen tot seguit. E uench al Rey un rich hom per nom en G. Dalcalà, e pregà'l tant quel feu uenir a Mirauals a on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdós foren a Mirauals... Jaume I, Cròn. 5. E iassia que la fe senes les obres no uayla re, can abdues son aiustades fan fruyt, id. ib., 1. Lo gustable qui es de la essencia del gustatiu; e d'amdós ix lo gustar, Llull Arbre Sc. i, 122. Per tal cant ell o sa muller o abdós han los ventres grosses, Eximenis Lux. 14. Diu un saui: viu aquest segle per laltre e guanyar-los-has abdós. Jahuda Dits, ix. Deu compòs los angels de seny menys de voluntat, ...e compòs l'home d'amdues, id. ib. vi. Y mentre'l Rey y l'infant | abdós plorant s'abrassavan, Camps i F., Poes. 110. Abdós, la Pepa y'n Lluis... estimulats per la atracció del sexo, Pons Auca, 62. Ara el pare encén un mistet... Mentrestant la mare es desfà el pentinat... Ara ambdós es despullen..., Ruyra Parada 16.—b) Com a adj., seguint immediatament al nom dels objectes als quals es refereix. Nos ho ha refermat lo dit cardenal de B. a nos amdós, doc. a. 1312 (Miret Templ. 379). Quel rey de França e lo rey Carles abdós ensemps, Muntaner Cròn. 87. Car aquestes coses abdues no han preu, Eximenis, Reg. ii, 14. Marti segon, | sos fills abdós | com a traidors | desheretats, Spill 1369.—c) Precedint al nom dels objectes, sense article. Per ço que vuyla metre son voler en mig de amdues estremitats, Llull Intenció, v. Vehent tanta amistat entre abdós cavallers, Scachs 37. Les combatents d'amdós camps se reforcen, Massó Croq. 19.—d) Precedint al nom dels dos objectes, mitjançant l'article definit. Lo cop de amdues les pedres fo enaxí gran, Llull Felix, i, p. 118. Si no fossen les cequies qui eren entre amdues les hosts, Muntaner Cròn., 13. Et aytals obres son celles per les quals amdues les trinitats damunt dites son recordades, carta d'Arnau de Vilanova (Menéndez Pelayo Het. i, 747). E abdues les cares te cubertes, Genebreda Cons. 59. A consentiment de ambdues les parts, Eximplis, ii, 345.—En alguns textos antics trobam usada la forma abdós referint-se a persones o coses de gènere femení, en lloc d'abdues. Quant abdós foren vengudes a maysó, Llull Rim. 144. Item que enfre abdos les parts compren un parell de porchs, doc. a. 1396 (arx. dels Pirineus Orientals, ap. Ruscino, i, 143).
    Fon.:
es devia pronunciar əndós o əmdós (or.) i andós o amdós (occ., val.). Actualment no s'usa més que literàriament.
    Var. form.:
ambdoses, ambdosos; amdoes (f.).
    Sinòn.:
abduy, abduys, tots dos.
    Etim.:
del llatí ambodŭos, mat. sign. (Th. Ling. Lat. i, 1865). La grafia abdós (pronunc. amdós) s'introduí per analogia de la grafia ab (pronunc. amb) de apud.