Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  amonestar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

AMONESTAR v. tr.: cast. amonestar.
|| 1. ant. Avisar i aconsellar. E no's mou a obrar ni a fer so que l'amonesta lo demoni, Llull Cont. 70, 20. Lo prom... amonestà lo jove pregant-lo molt que fos secret e cautelós, Curial, i, 8. So obligat de amonestar e preguarvos... que us placia de no voler venir, Tirant, cap. 58. Prech-vos que amonestets a tots que's guarden de fer semblant cosa, Eximplis, i, 124.
|| 2. Avisar seriosament algú per persuadir-lo a corregir-se d'algun defecte o error de conducta. Li aconsellaren primer, i l'amonestaren més endavant, perque emprengués el cobejat viatge, Pons Com an., 51.
|| 3. Publicar de dalt la trona els matrimonis tractats i avisar els feels de l'obligació que tenen de denunciar els impediments que sàpiguen. Mossèn Geroni los havia amonestat dos vegades desde la trona, Bosch Rec. 74.
    Fon.:
əmunəstá (Barc.); əmuləstá (Llofriu); amonestáɾ (Val.); əmonəstá (Mall.); əzmunəstá (Men.).
    Etim.:
del llatí *admonestare, mat. sign. || || 1, 2.