Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ansa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

ANSA f.
I. Agafall de forma circular, semicircular o d'altra figura corba o closa, posat a un objecte per fer-lo més fàcil d'agafar; cast. asa. Estava en un bastó a la paret per la ansa penjat un gavadal, Alegre Transf. 71. Una caldera... menys de ança, doc. any 1410 (Alós, Inv. 11). Com d'urna grega se contorna l'ansa, Costa Trad. 56.
II. Cosa semblant a un agafall de figura corba o closa. «Posar els braços en ansa»: posar-se amb el colze separat del cos i amb les mans unides a aquest.—Especialment:
|| 1. Peça plana de ferro que té un clot enmig, dins el qual balla la punta de gla, substituint així la nadilla dels molins antics (Manacor, St. Llorenç des C.).
|| 2. Cada una de les anelletes que formen la malla d'una bossa de plata (Mall.).
|| 3. a) Ansa del coll: la primera vèrtebra cervical, i per extensió la regió del coll situada prop de la dita vèrtebra i que és on s'uneix el cap amb l'espinada; cast. nuca. Pegà un esclat que n'hi havia per romperse s'ansa des coll, Ignor. 36.—b) Anses del coll: els dos nervis prominents que hi ha un a cada costat del coll (Tremp).
|| 4. Ansa de paner o ansa paner: corba semblant a l'el·lipse i formada per tres segments de cercle, que s'empra en la construcció d'arcs, voltes, etc. (Mall., Men.). Una entrada antiga amb archs d'ansa-pané, Roq. 41.
|| 5. Ansa: joc infantil que consisteix a posar-se en renglera i girar-se d'esquena d'en un en un, al compàs d'una cançó (Tortosa).
|| 6. Contraarquet que es posa a un arc-botant, per reforçar-lo (Mall.).
    Loc.:
—a) Dur [una cosa] ansa per ansa: dur-la entre dos, agafant l'un una ansa i l'altre l'altra.—b) Pendre-ho per s'ansa que crema: pendre-ho tort (Mall., Men.).
    Fon.:
ánsə (Rosselló, Conflent, La Bisbal, St. Feliu de G., Banyoles, Vic, St. Vicenç dels H., Solsona, Cardona, Vilafranca del P., Valls, Selva del Camp, Organyà, Oliana, Linyola, Mall., Ciutadella, Eiv.); ánse (Gir.); ánsɛ (Bagà, Berga, Sort, Tremp, Ponts, Balaguer, Artesa de S., Ll., Falset, Gandesa, Vinaròs, Maó); ánsa (Senterada, Massalcoreig, Tortosa, Morella, Castelló, Val., Alcoi, Pego, Alguer).
    Intens.:
—a) Augm.: ansarra, ansassa, ansota.—b) Dim.: anseta, ansetxa, anseua, ansó, ansona, ansarrina (mall.), ansiua (val.).
    Var. form.:
nansa.
    Etim.:
del llatí ansa, mat. sign.