Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. antena
veure  2. antena
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ANTENA f.
|| 1. imatge  Verga que sosté la vela llatina; cast. entena. Los mariners veem que fan crou del arbre e de la entena per tal que la vela s'umpla de vent, Llull Cont. 117, 3. Us farem un trabuquet a nostra messió de les antenes e del lenyam de les naus, Jaume I, Cròn. 69 Lo cap... fo posat alt en una antena de una barcha, Ardit, i, 25 (a. 1392). L'antena és de dimensions diferents segons la grossària de l'arbre al qual va unida. Ordinàriament es compon de dues perxes lligades fortament ajuntant les llames amb una portuguesa; una de les perxes es diu el car i l'altra la pena (Barc., Bal.), o bé una el car i l'altra l'antena pròpiament dia (Canet de Mar, Cast.). Però també hi ha antenes formades d'una perxa tota sola, que solen esser per envergar hi la vela triquet o la mitjana. a) especialment, La perxa que lligada amb el car forma la verga que sosté la vela llatina (Canet de M., Castelló).
|| 2. imatge  Emperxat per sostenir una vela de molí de vent (Bal.); cast. aspa. Se compon de quatre o sis perxes llargues (ses perllongues), quasi paral·leles i formant un sol pla, travessades per moltes barres curtes (es velerons) i separades la meitat a cada banda per una biga més gruixada i més llarga (que es diu també s'antena), que va subjecta amb tres perns a l'antenal i és la peça de sosteniment de tota l'antena i de la vela. Els molins de les Balears són ordinàriament de sis antenes. «Vós qui sou es moliner | d'es molí de vuit antenes, | ja en menjareu de vuitenes | si s'anyada mos ve bé!» (cançó pop. Petra). a) especialment. La biga central i més grossa de l'emperxat que sosté la vela del molí de vent (Mall.).
|| 3. Perxa de dos metres de llargària, que travessa el molí del torn dels cantoners (Mall.). Cada molí té tres o quatre perxes, que amb els dos caps formen sis o vuit agafalls, i fent moure el conjunt roda el molí i el cantó puja.
|| 4. Tronc o biga que els picapedrers fiquen verticalment en terra per sostenir la bastida (Cast., Mall.); cast. áníma.
|| 5. Biga alta plantada enmig d'un envelat per sostenir-lo (Solsona, Cardona).
|| 6. met. Persona o cosa excessivament alta; cast. percha.
|| 7. neol. Apèndix articulat que tenen en el cap certes classes d'artròpodes i que serveix ordinàriament d'òrgan del tacte; cast. antena.
|| 8. Circuït obert, format d'un o alguns fils conductors isolats per un extrem i connectats per l'altre amb la terra a través d'un aparell de ràdio, per a emetre o rebre ondes electromagnètiques; cast. antena.
    Refr.

—«Traent-ho del car i posar-ho a la pena, tot queda a l'antena»: ho diuen referint-se a diverses maneres d'arribar a un mateix resultat (Barc.).
    Fon.:
əntέnə (or.); anténa (Val.); əntə́nə (Mall., Ciutadella, Eiv.); əntέnɛ (Maó).
    Etim.:
del llatí antēmna, mat. sign. || 1.

2. ANTENA f.
Tros de terra que queda sense llaurar a l'extrem del solc on giren, i que després llauren de través (Linyola, Cocentaina).—V. antana.
    Fon.:
anténɛ (Linyola); anténa (Cocentaina).