Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. apellar
veure  2. apellar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. APELLAR v. tr.
|| 1. ant. Designar amb un nom; cast. llamar. Zo apela om lasmosna caridad, Hom. Org. 2. Lo pastor se marauellà per que Felix lo appellaua senyer, Llull Felix, pt. iii, cap. 2. Nasqué una filla que fo appellada dona Helisabet, Pere IV, Cròn. 29.
|| 2. Cridar algú per son nom, dir-li que vingui (Empordà, Vallès, Costa de Llevant, Barc.); cast. llamar. Nos apela dolzament: Tornad-uos a mj, Hom. Org. 4 vo. Si Deus te appeyla a la sua gloria, Llull Gentil 181. Fer apellar sos fills, Muntaner Cròn. 28. Tota vegada que's convendrà o necessari serà apell e convoque los de la dita confraria, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 409). S'esfreixurava apellant i renyant alguna mainada, Ruyra Parada 47.
|| 3. refl. o intr. Recórrer a un jutge o tribunal superior perquè revoqui, anul·li o modifiqui una sentència d'un jutge o tribunal inferior; cast. apelar. Nos nos apellam de la vostra sentencia... a nostre Senyor ver Deus, Muntaner Cròn. 104. Jo çert m'apell deuant Deu de qui'm roba. Fr. Oliver (Cançon. Univ. 293). No m'hauets vosaltres a jutjar, perque apelle-me de la vostra sentencia, Eximplis, i, 36.
    Fon.:
|| 2: əpəʎá (or.); || 3: əpeʎá (mall.); əppəɫɫá (or.); per influència castellana molts pronuncien apelar, amb l simple [əpəlá (or.); apeláɾ (val.); əpelá (mall.)].
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
del llatí appellāre, mat. sign.

2. APELLAR v.
|| 1. tr. Escorxar un animal, llevar-li la pell (Eiv.).
|| 2. intr. o refl. Cobrir-se de pell una ferida o nafra (Barc.); cast. encorarse.
    Fon.:
əpəʎá (Barc., Eiv.); pəʎá (Barc.).
    Etim.:
format damunt pell.